Opcions d'inversió: què fer amb els calers? (1 de 2)

Avui toca començar a entrar ja en matèria i parlar de diferents tipus d'actius. Recapitulant una mica, en aquesta sèrie d'entrades sobre "començar a invertir" ja he parlat sobre què vol dir invertir i per què ho hauria de fer (aquí) i sobre què hem de tenir en compte abans de començar a invertir (aquí). 

En el cas que els meus arguments hagin estat prou convincents, alguns potser estareu pensant: què faig doncs amb els meus estalvis? On he de ficar els meus calers per a evitar, com s'acostuma a dir, tenir-los parats? En aquesta entrada i en la propera resumiré algunes de les opcions d'inversió (els actius financers dels que parlava a l'inici d'aquesta entrada) més habituals. 

Més endavant publicaré altres entrades amb explicacions més complertes d'algunes de les opcions més adequades, des del meu punt de vista, per a l'inversor particular. Ara només les enumeraré per tal que us en pugueu fer una idea, incloent una petita descripció sobre en què consisteixen i mencionant breument els principals avantatges i inconvenients de cadascuna. He dividit aquesta enumeració en dues entrades per a que la lectura sigui una mica més lleugera per a tots aquells que comencen. 

Dipòsits (i comptes corrents remunerats) 

La opció que, de ben segur, tothom coneix és la de contractar un dipòsit en una entitat financera. Simplement es tracta de deixar els diners al banc durant un termini preestablert (12 mesos, 6 mesos, 24 mesos,...) i al final del qual ens tornaran els diners que hi hem deixat més una quantitat adicional en funció del tipus d'interès del dipòsit contractat. El més habitual és que aquesta quantitat adicional (l'interès) la rebem al acabar-se el termini del dipòsit, però també és possible anar rebent els interessos de manera periòdica durant la seva vigència.

Un compte corrent remunerat es similar, l'única diferència és que no té un termini preestablert, simplement anem rebent els interessos generats d'acord a la periodicitat que correspongui (normalment de manera mensual o trimestral).

El gran avantatge de dipòsits i comptes és el seu baix risc. A Espanya, com a la gran majoria de països desenvolupats, els diners aportats estan garantits pel Fondo de Garantía de Depósitos (FGD) fins a 100.000 € per persona i entitat. Això vol dir que en el cas que la entitat financera on tinc dipositats els meus diners fes fallida i es declarés insolvent, podria recuperar els meus diners a través del FGD. 

El principal inconvenient és la seva baixa rendibilitat, en ocasions insuficient per a batre la inflació. També cal mencionar que, en el cas dels dipòsits, hem de tenir en compte les condicions de cancel·lació anticipada, per si volguéssim disposar dels nostres diners abans del termini establert, ja que en alguns casos pot ser que s'apliquin penalitzacions (no és habitual però sempre hem d'estar alerta i revisar bé les condicions). En el cas dels comptes corrents remunerats, el tipus d'interès aplicat sol dependre de certes condicions que hem de complir com a clients de l'entitat financera (aquestes condicions poden ser aportar una nòmina superior a un import determinat, fer una despesa mensual mínima amb la targeta de crèdit, contractar altres productes com per exemple assegurances de vida, etc.)

Sector immobiliari

Invertir en el sector immobiliari també és una opció força habitual entre els inversors que disposen d'un determinat patrimoni. Consisteix en adquirir vivendes, locals, places d'aparcament o qualsevol altre tipus de bé immoble amb la finalitat d'obtenir una rendibilitat mitjançant el lloguer.

A favor de la inversió en immobles podríem dir que la rendibilitat pot ser força elevada, en funció de la localització de l'immoble i de la seva demanda. Alguns immobles no pateixen depreciació significativa al llarg del temps i, fins i tot, poden revalorar-se (per suposat, no hi ha cap certesa, ja hem vist que l'afirmació "la vivenda mai baixa" s'ha demostrat falsa en més d'una ocasió).

Els principals arguments en contra és que es necessita un capital elevat (adquirir una vivenda en una zona atractiva no està a l'abast de tothom), és un actiu poc líquid (si necessitem els diners de manera urgent hauríem de trobar un comprador i formalitzar la compravenda, aquest procés no es prou ràpid i senzill) i hi han diversos riscos associats al lloguer (impagaments, desperfectes, dificultat per a trobar llogaters, etc.). La necessitat d'un capital elevat fa que sigui molt costós diversificar (adquirir immobles de diferents tipus i en zones prou diferenciades per a evitar riscos en cas de crisis d'un sector de l'economia o d'una àrea geogràfica concreta). 

Més endavant, en la propera entrada, parlaré d'altres alternatives per a invertir en el sector immobiliari (com els fons d'inversió, els ETF o el crowdfunding immobiliari) que permeten reduir el capital necessari i, per tant, permeten una major diversificació. 

Accions d'empreses (renda variable)

Una altra opció es adquirir accions d'empreses que cotitzin a borsa (també es poden adquirir accions d'empreses no cotitzades però aquesta opció no es viable per a inversors particulars). Normalment aquesta opció és la que es relaciona amb la categoria renda variable (encara que altres tipus d'actius també puguin ser variables) i dóna per a unes quantes entrades, així que en parlaré sovint. Al blog, per economia del llenguatge, habitualment utilitzaré les sigles RV quan en parli.

Molt resumidament, quan comprem accions d'una empresa ens convertim en propietaris d'aquesta (en un percentatge relatiu, és clar, en funció del nombre d'accions que comprem) i adquirim dret a participar en la presa de certes decisions (sobre allò que es voti a la juntes generals d'accionistes) i a participar en els beneficis que obtingui la empresa. Algunes empreses decideixen repartir una part dels seus beneficis entre els seus accionistes (el que anomenem dividends) i d'altres els dediquen a fer inversions per a continuar creixent (cosa que es pot traduir en una revaloració del preu de les accions degut a les perspectives de que la empresa creixi).

Entre els avantatges més importants tenim la seva gran rendibilitat potencial (tant pels dividends obtinguts com per la revaloració del preu de les accions) i la seva liquiditat (a la borsa, el mercat on es compren i venen les accions, en la majoria de casos no serà difícil trobar algú interessat en adquirir les teves accions, encara que sigui a un preu més baix). Hi han tantes alternatives per a comprar accions com empreses cotitzades hi ha a tot el món, fet que permet diversificar comprant empreses de diferents països, sectors (empreses dedicades a la tecnologia, a la industria, al sector farmacèutic, al transport, al sector immobiliari, etc.) i tipologia (empreses gran, petites, consolidades, en creixement, etc.).

Com a inconvenient, la rendibilitat abans mencionada és potencial; la renda variable, com el seu nom indica no ofereix cap garantia de rendibilitat, ni tan sols de mantenir el capital inicialment invertit ja que tot dependrà de la marxa de l'empresa.

Com en el cas anterior, també hi han diferents alternatives per a invertir en renda variable, a més de comprar accions d'empreses de manera individual, de les quals parlaré resumidament en la propera entrada (fons d'inversió, ETF i derivats).

Bons governamentals i corporatius (renda fixa)

La següent opció és decantar-nos per la compra de bons governamentals o corporatius, és a dir, invertir en renda fixa. Com veurem a continuació, la renda fixa (o RF) no és tan fixa com el seu nom sembla indicar.

Al comprar bons estem comprant deute públic o privat (en funció de si son bons governamentals o corporatius, respectivament). La rendibilitat es pot obtenir de diferents maneres en funció del tipus de bo, n'hi han que paguen interessos de manera periòdica, els anomenats bons cupó-zero (que es compren amb un cert descompte i en el moment del venciment s'obté el seu valor nominal) o altres tipus de bons amb diferents característiques.

Els bons també s'anomenen obligacions, ja que l'emissor del bo es compromet a retornar els diners. Per tant, aquesta seguretat que ofereix la renda fixa respecte a la renda variable és un gran avantatge. Com amb les accions, els nombre de bons de diferents empreses i estats és enorme, tenim un ventall d'opcions molt ample.

Evidentment, a l'apartat dels inconvenients, hem de remarcar que hi ha risc d'impagament en cas d'insolvència de l'emissor (per això deia abans que la renda fixa no sempre es fixa...). Aquest risc sol ser més elevat als bons corporatius que als bons governamentals, en el primer cas és una empresa qui ha de fer front al pagament, en el segon és tot un estat qui recolza la emissió del bo. No totes les empreses són iguals, ni tampoc ho són tots els estats, n'hi ha que són més solvents i fiables que altres, i aquí és on entren les agències de qualificació de risc (les famoses Moody's, S&P i Fitch).

La majoria de bons tenen un plaç determinat (el que en anglès es coneix com a maturity), això no vol dir que estiguis obligat a mantenir-los fins que finalitzi aquest plaç, els pots vendre al que s'anomena mercat secundari, de manera anàloga al que es fa amb les accions a borsa. Això implica que el preu pot oscil·lar (en ambdues direccions), fent que la renda fixa encara sigui menys fixa del que ens podríem pensar inicialment.

Per a invertir en renda fixa podem adquirir bons de manera individual però també, igual que amb la renda variable, podem fer servir alternatives per a invertir-hi (com fons d'inversió, ETF i derivats).

Matèries primeres

Per últim, finalitzaré aquesta entrada parlant de les matèries primeres (a la propera entrada seguiré parlant d'altres opcions d'inversió). Les matèries primeres són els recursos que els humans extraiem de la natura amb la finalitat de transformar-los en productes de consum. La llista de matèries primeres és molt extensa però, a mode d'exemple, mencionaré algunes de les més utilitzades pels inversors: or, plata, petroli, gas, urani, coure, blat de moro, soja,...

Els inversors adquireixen aquests productes per un preu determinat, amb la esperança de poder vendre'ls més endavant per un preu superior, obtenint així una rendibilitat (el típic "comprar barat, vendre car", objectiu de tot inversor/especulador).

El preu d'algunes de les matèries primeres té una gran volatilitat i la seva negociació requereix un coneixement profund del sector. És per tant una inversió arriscada, però de la qual es poden obtenir rendibilitats elevades.

Lògicament, com a inversors particulars no podem comprar directament la majoria de les matèries primeres, a ningú li passa pel cap comprar 10 barrils de petroli per a tenir-los a casa a la espera de que pugin de preu (i molt menys guardar una miqueta d'urani al traster...). Per tant, la seva compra i venda es fa principalment mitjançant ETC i derivats, dels quals parlaré a la propera entrada.

Una altra alternativa per a invertir-hi, tot i que indirecta, és fer-ho mitjançant accions d'empreses que es dediquen a produir/extreure aquestes matèries primeres. Com deia, és una manera indirecta d'invertir-hi, ja que el retorn de la inversió no dependrà únicament del preu de la matèria primera en qüestió, si no que també dependrà de la marxa de la empresa.

Les úniques matèries primeres que estan a l'abast dels inversors particulars de manera directa són els metalls preciosos, com l'or, la plata i el platí principalment. De tots ells, l'or és el més comú ja que, per alguns inversors, és considerat com un valor refugi i per la seva descorrelació amb la renda variable (el comportament del seu preu sol ser contrari, en funció de l'escenari econòmic en que ens trobem, al de la renda variable).

A la propera entrada (aquesta) seguiré parlant d'altres opcions d'inversió, algunes de les quals (com els fons d'inversió, el ETF/ETC i els derivats) ja he mencionat de passada en aquesta entrada. Espero que aquesta petita introducció sigui útil a tots aquells que comencen a interessar-se per la inversió, si no he aconseguit que algunes explicacions o conceptes hagin quedat prou clars, si us plau deixeu els vostres comentaris.