Opcions d'inversió: què fer amb els calers? (2 de 2)

A aquesta entrada segueixo tractant de respondre la pregunta de "què fer amb els calers" (és a dir, quines opcions d'inversió tenim per tal d'aconseguir una rendibilitat que ens permeti superar la inflació o assolir els nostres objectius financers). A l'anterior entrada (aquí) vaig parlar d'algunes de les opcions més conegudes (com la inversió en renda variable, renda fixa, immobles o matèries primeres), avui segueixo amb la resta d'opcions més habituals a l'abast dels inversors particulars. 

Fons d'inversió 

Una opció també força coneguda són els fons d'inversió. En un fons d'inversió diferents inversors particulars aporten els seus diners a un fons comú (suposo que d'aquí ve el nom...) i l'equip gestor del fons utilitza els diners de tots el participants per a adquirir diferents actius. 

I quins actius adquireix? Doncs depèn del tipus de fons, n'hi han dedicats exclusivament a la renda variable, d'altres a la renda fixa, d'altres que tenen ambdós tipus d'actius (els fons mixtes) i, fins i tot, alguns contenen matèries primeres. En alguns casos els actius que composen els fons són físics i en altres poden contenir derivats (del quals parlaré més endavant). Alguns fons es centren en determinats països o regions, d'altres escolleixen les empreses segons la seva mida o el sector al que es dediquen (tecnològic, industrial, consum, energia, etc.). Alguns tenen una gestió activa (escolleixen els actius en base als criteris marcats per l'equip gestor) i d'altres una gestió passiva (simplement intenten replicar el comportament d'un determinat índex format per diferents tipus d'actius). 

Com podeu deduir, això suposa per l'inversor particular un enorme ventall d'opcions. A aquest avantatge també podem afegir la capacitat dels fons d'inversió per a diversificar la nostra inversió, encara que disposem de pocs diners per a invertir, amb un cost raonablement baix (depenent del fons escollit, és clar). Per últim, cal destacar que, a Espanya, els fons d'inversió es poden traspassar, així que no generem plusvàlues (i, per tant, paguem els impostos corresponents) fins que no reemborsem els diners invertits. 

Cal remarcar que tots els fons presenten riscos inherents als diferents actius que el formen, evidentment n'hi han de més arriscats que d'altres, en funció del tipus d'actius on inverteixin. És difícil trobar-hi inconvenients concrets, únicament podem esmentar que dins de l'enorme ventall d'opcions hi ha opcions bones i d'altres que no ho són tant (per a no dir que, directament, són dolentes): a vegades les decisions de l'equip gestor no són encertades o els costos de gestió són massa elevats, o ambdues coses alhora. 

Plans de pensions 

Parlaré molt breument d'aquesta altra opció, ja que es força similar a l'anterior: es tracta de posar els nostres diners en un fons comú que l'equip gestor utilitzarà per a adquirir diferents actius financers. Els avantatges i els inconvenients també són similars als dels fons d'inversió, així que només em centraré en les diferències.

Podem dir que el plans de pensions tenen, depenent de les circumstancies personals de cadascú, un tractament fiscal més avantatjós que els fons d'inversió. Al fer aportacions al pla de pensions reduïm la nostra base imposable (pagarem menys impostos al fer la declaració de la renda) però al retirar aquests diners augmentarem la nostra base imposable. El benefici fiscal radica en diferir el pagament dels impostos i en la possibilitat de pagar-ne menys si la retenció aplicable es inferior en el moment de retirar els diners que en el moment de fer l'aportació.

En quant als inconvenients, l'oferta de plans de pensions no és tan variada com en el cas dels fons d'inversió, això redunda en que molts plans de pensions tenen costos elevats o una gestió nefasta (o ambdues coses). També podem mencionar la poca liquiditat del plans de pensions, només podem retirar els diners si reunim unes condicions particulars (jubilació, atur de llarga durada, incapacitat), condicions que van canviant segons la legislació.

Exchange Traded Funds (ETF)

El concepte d'ETF és pràcticament els mateix que els fons d'inversió, amb la única diferencia que els ETF cotitzen en temps real al mercat borsari (com si es tractessin d'accions), mentre que els fons tenen un preu (el NAV) que es calcula al final del dia en funció de la valoració dels diferents actius que el composen. Els ETF, de la mateixa manera que els fons, poden estar composats per diferents tipus d'actius (renda variable, renda fixa, matèries primeres, etc.), ja sigui amb actius físics o amb derivats (el que s'anomena replica sintètica).

Normalment, quan els ETF que contenen matèries primeres se'ls anomena Exchange Traded Commodities (ETC). A vegades, també es parla d'Exchange Traded Notes (ETN) quan ens referim a certs ETF de rèplica sintètica (els que contenen derivats i no l'actiu físic).

La seva oferta és encara més elevada que la de fons d'inversió i normalment ofereixen menors costos.

En canvi, al ser fons cotitzats haurem de passar obligatòriament per un broker (un intermediari) sempre que fem una compra o una venda i pagar la corresponen comissió de corretatge i els cànons de borsa. A més a més, els ETF, a diferència dels fons d'inversió, no són traspassables, haurem de pagar impostos sempre que fem una venda que ens generi plusvàlues.

Derivats financers

Sota aquesta categoria s'agrupa tot un ventall actius financers complexos, en aquesta entrada només en parlaré de dos a mode d'exemple: els futurs i les opcions.

Un futur és un acord per a comprar un actiu en una determinada data i a un determinat preu. L'acord és entre les dues parts: el que es compromet a vendre l'actiu i el que es compromet a comprar-lo.

Una opció és un dret a comprar o vendre un actiu en una determinada data i a un determinat preu. Si la opció dóna el dret a comprar l'actiu se'n diu call, si dóna dret a vendre'l se'n diu put. En aquest cas només una de les parts, qui ven la opció call o put, té l'obligació de satisfer l'acord. El comprador de la call o la put no té cap obligació, exercir el dret de compra o de venda és opcional.

De derivats financers n'hi han de molts més tipus (swaps, CFD, warrant,...), tots tenen en comú que no és compra o ven un actiu físic si no algun tipus de contracte sobre l'actiu (el que s'anomena actiu subjacent). Per a complicar-ho encara més, l'actiu subjacent pot ser un altre derivat o el derivat d'un altre derivat (i, sí, l'escala de "subderivació" encara pot continuar...). Els contractes es negocien en el mercats borsaris o directament entre les parts implicades (OTC, per over the counter).

Les diferents possibilitats són pràcticament infinites i són molt útils com a cobertura (disminuir riscos prenent la posició contraria). Especulant amb derivats es poden aconseguir rendibilitats molt elevades. Gran part d'aquesta elevada rendibilitat es deu a la possibilitat d'operar amb palanquejament, és a dir, amb diners que no tenim (ja que no cal pagar el preu de l'actiu que estem adquirint, si no només ens caldrà un percentatge del total com a garantia).

El palanquejament és al mateix temps un gran risc, ja que les pèrdues poden ser sagnants. Tots els derivats financers són productes complexos, no són recomanables per a inversors particulars que no tinguin coneixements avançats.

Crowdfunding

Internet i les noves tecnologies han permès ampliar encara més el ventall d'opcions d'inversió, una d'aquestes opcions és el crowdfunding en les seves diferents variants. Una possible traducció d'aquest anglicisme seria micromecenatge, ja que el crowdfunding consisteix en que nombrosos usuaris fan petites aportacions econòmiques per a finançar un altre usuari. Aquest altre usuari que rep els diners tant pot ser un particular com una empresa.

Dins del crowdfunding hi han diferents subcategories en funció de a quina finalitat es destinin els diners. Podem parlar de crowdlending (en cas que es tracti de préstecs personals per a finançar la compra d'un cotxe o de qualsevol altre bé de consum) o de crowdfactoring (en cas de que estem finançant el circulant d'una empresa). Els diners també poden servir per a finançar una empresa de nova creació (hi han plataformes dedicades exclusivament a finançar les anomenades start-up) o per a finançar algun projecte immobiliari (crowdfunding immobiliari).

Un aspecte positiu del crowdfunding és que no necessitem un capital elevat per a invertir-hi, podem participar amb petites quantitats de diners. Això ens permet diversificar i participar en moltíssims projectes o préstecs diferents i, per tant, reduir el risc.

Tot i això, com a part negativa, s'ha de remarcar que el risc d'impagament es força elevat. Habitualment els particulars o empreses que es financen a través del crowdfunding ho fan perquè no poden fer-ho mitjançant els canals habituals, com per exemple demanant un préstec a una entitat financera. També s'ha d'estar alerta de les possibles estafes piramidals i altres "tripijocs financers" (no sabia com traduir "chiringuitos financieros"...) que tant proliferen per internet.

Criptomonedes

Les noves tecnologies també han permet desenvolupar un nou tipus de divisa al marge de les que emeten els bancs centrals (com l'euro, el dolar, la lliura esterlina o el franc suís). Resumint-ho molt, podríem dir que les criptomonedes o criptodivises són una espècie de monedes virtuals, la més famosa de les quals és el bitcoin.

Tot i que les monedes virtuals existeixen pràcticament des dels inicis d'internet com a forma de pagament dins d'una determinada plataforma online, les criptodivises presenten una sèrie de característiques pròpies que es recolzen en diferents tecnologies criptogràfiques i en una mena de sistema de registre de dades descentralitzat basat en una tecnologia anomenada blockchain (cadena de blocs). De nou de manera molt resumida, aquesta cadena conté una base de dades encriptada i que es troba distribuïda a diferents ubicacions interconnectades, de manera que la base de dades no es pot modificar sense que les diferents ubicacions donin el seu vistiplau. En el cas de les criptomonedes, la base de dades és utilitzada per a enregistrar totes les transaccions realitzades, de manera que no es poden multiplicar les monedes virtuals ni fer trampes amb les transaccions.

Les aplicacions del blockchain van més enllà de les criptomonedes i algunes encara es troben en una fase molt experimental. Fins i tot el camp de les criptomonedes està encara en els seus inicis, no només en quant a ús, si no també en quant a tecnologia. A més del bitcoin, han sorgit moltes altres criptomonedes que es diferencien en la tecnologia o en l'arquitectura de sistema que utilitzen. Les més importants, segons la seva capitalització, són: ethereum, tether, XRP o bitcoin cash.

Alguns del seus avantatges son encara teòrics o més o menys qüestionables, com podria ser la seva utilitat com a mitjà d'intercanvi o com a reserva de valor. El que es inqüestionable és que es tracta d'un sistema descentralitzat i amb un alt potencial.

Actualment la seva alta volatilitat i els dubtes sobre la seva utilitat real el converteixen en un actiu amb un risc elevat per als inversors particulars. Aprofitant la popularitat de les criptomonedes hi han hagut nombroses estafes relacionades amb elles (sempre hem d'estar alerta a internet i, sobretot, quan ens ofereixen rendibilitats massa atractives).

Al marge dels dubtes que generi la seva utilitat real, el que sí que es pot assegurar és que és relativament fàcil operar amb criptomonedes al marge del control (i de la taxació) dels estats, fet que converteix a les criptomonedes en un vehicle molt utilitzat per al frau fiscal i per a nombroses activitats delictives.

Art, filatèlia, numismàtica i altres

Per últim, només esmentaré una opció alternativa per a invertir els nostres calers: la compra d'obres d'art, de segells, de monedes o de qualsevol altre objecte que es pugui col·leccionar o que tingui un potencial de revaloració. Al adquirir aquest tipus d'actius simplement estem especulant amb que, amb el pas del temps, el seu preu augmentarà.

Aquest tipus d'inversió requereix d'uns coneixements molt exhaustius de la temàtica i del sector en qüestió per tal d'aconseguir rendibilitat. Els riscos per als profans en la matèria són molt elevats (estafes com la de Fórum Filatélico i Afinsa en són una bona prova).

Per a no saturar als lectors (potser ja es massa tard...), en aquestes dues entrades només he inclòs algunes de les opcions més habituals i una petita explicació de cadascuna, més endavant profunditzaré en aquelles opcions més interessants per a l'inversor particular. Si vols mencionar-ne alguna altra que no hagi inclòs o si vols que parli més en detall d'alguna de les opcions esmentades, si us plau deixa els teus comentaris.