La cartera permanent de Harry Browne
Avui parlaré d'una estratègia d'inversió dissenyada per a funcionar (protegir i fer créixer els nostres estalvis) durant totes les condicions econòmiques, tant en les bones com en les dolentes (o, fins i tot, en les molt dolentes). Aquesta estratègia va ser creada per Harry Browne, que la va anomenar permanent portfolio (cartera permanent).
Harry Browne, creador de la cartera permanent, va ser assessor financer, polític i escriptor
Primer de tot, us faré una breu ressenya bibliogràfica del seu creador: Harry Browne (1933 - 2006) va ser assessor financer, polític (es va presentar a les eleccions presidencials dels Estats Units en dues ocasions, com a candidat del Partit Llibertari, "l'altre" partit polític a part del Republicà i del Demòcrata) i escriptor.
 |
| Harry Browne (1993 - 2006), creador de la cartera permanent |
Va fer una bona fortuna (per a ell i per als seus clients) anticipant-se a la ruptura del patró or per part del dòlar (que es va oficialitzar l'any 1971 quan Richard Nixon va anunciar la fi de la convertibilitat dels dòlars en or). Per a protegir-se de la inflació va apostar per l'adquisició d'or, plata i francs suïssos (que llavors encara mantenien la convertibilitat en or). Els preus d'aquests actius es van disparar, en relació amb el dòlar, durant tota una dècada.
Després d'aquest èxit, en comptes de pujar-se-li els fums i creure's capaç d'endevinar els següents moviments dels mercats, va arribar a la conclusió que els mercats estan dominats per la incertesa. Així doncs, va posar-se a dissenyar una estratègia d'inversió que no tractés d'endevinar el futur si no que fos simple, segura i estable independentment del que fessin els mercats.
L'assignació d'actius de la cartera permanent és molt simple, consisteix a dividir el nostre capital en 4 parts iguals: 25% renda variable, 25% renda fixa, 25% efectiu i 25% or
No és pot negar que l'estratègia que va dissenyar és realment simple, la seva assignació d'actius consisteix en dividir el nostre capital en 4 parts iguals i invertir-lo de la següent manera: una part en renda variable, una altra en renda fixa, una altra en efectiu i l'última part en or.
L'assignació d'actius contribueix a que la cartera sigui molt estable, independentment de les condicions econòmiques, degut a la seva adequada diversificació
L'objectiu d'aquesta assignació d'actius tan simple i peculiar és que la cartera estigui adequadament diversificada. Els 4 actius que conté s'han comportat històricament d'una manera tan diferent en diverses condicions econòmiques (tenen una baixa correlació entre ells) que encara que alguns d'ells baixin, com a mínim n'hi haurà un que pujarà (o, si més no, aguantarà el tipus millor que els altres).
La diversificació de la cartera contribueix doncs a que sigui molt estable, tal i com Harry Browne es proposava, no importa quines siguin les condicions econòmiques. Això no vol dir que la cartera, en el seu conjunt, mai pateixi baixades, però sí que seran considerablement inferiors (tant en percentatge com en duració) a les que puguin patir altres carteres menys diversificades.
Harry Browne diferenciava entre 4 condicions econòmiques (prosperitat, deflació, recessió i inflació), a cadascuna d'elles hi ha almenys un actiu de la cartera permanent que tindrà un retorn positiu
Seguidament, esmentaré quines són les diferents condicions econòmiques i com es comporten els actius de la cartera permanent en cadascuna d'elles. Harry Browne diferenciava entre 4 condicions econòmiques:
- Prosperitat: durant les èpoques de prosperitat l'economia va vent en popa, les empreses tenen grans beneficis, la taxa d'atur és baixa, etc. En aquest context la renda variable puja notablement (la renda fixa també, tot i que a un ritme sensiblement inferior). Per altra banda, els retorns de l'or solen ser negatius.
- Deflació: durant els períodes deflacionistes els preus baixen, el mateix succeeix amb els tipus d'interès. En aquest context la renda fixa puja (sobretot la d'alta qualitat creditícia i a llarg plaç, que es la que recomana Harry Browne). La baixada de preus també provoca que el nostre efectiu augmenti el seu poder adquisitiu. Per contra, la renda variable i l'or solen tenir retorns negatius.
- Recessió: durant aquests períodes l'economia s'enfonsa, tots els actius tenen retorns negatius, però l'efectiu ens serveix per esmorteir les caigudes dels altres actius de la cartera permanent.
- Inflació: durant els períodes inflacionistes els preus pugen, normalment van acompanyats també de pujades dels tipus d'interès. En aquest context l'or és l'actiu que millor comportament té. La renda variable també pot tenir retorns positius, però la renda fixa i l'efectiu pateixen la pujada de tipus d'interès i l'augment dels preus respectivament.
La selecció d'actius va orientada a garantir que la cartera permanent sigui segura mitjançant una alta diversificació, la eliminació dels intermediaris i la reducció dels riscos
En quant a la selecció d'actius, Harry Browne tenia les idees molts clares sobre com s'hauria d'implementar la cartera permanent. Com ja esmentat abans, volia que la seva cartera fos, a més a més de simple i estable, segura. Per aquest motiu va ser molt cautelós a l'hora de definir com adquirir renda variable, renda fixa, or i efectiu.
- Renda variable: proposava diversificar la cartera de renda variable el màxim possible. I fer-ho amb el cost més baix possible. Si heu llegit l'entrada sobre la indexació ja imaginareu que Harry Browne era defensor dels fons o ETFs indexats (sempre de rèplica física a ser possible).
- Renda fixa: recomanava invertir-hi mitjançant l'adquisició directa de bons d'alta qualitat creditícia a molt llarg plaç (30 anys a ser possible, venent els bons al mercat secundari abans que la seva maduresa sigui inferior a 20 anys i adquirint-ne de nous).
- Efectiu: preferiblement mitjançant bons d'alta qualitat creditícia a molt curt plaç. Preferia aquesta opció al comptes corrents o als dipòsits bancaris perquè el risc de perdre els diners és, segons Browne, encara menor.
- Or: defensava que idealment hauriem de adquirir or físic (en monedes bullion o lingots) i tenir-lo guardat en diverses ubicacions segures. De fet, fins i tot, proposava tenir-lo a diferents països per evitar que el govern te'l pogués arribar a confiscar...
En general, Harry Browne proposava una alta diversificació, eliminar els intermediaris sempre que fos possible i reduir els riscos (encara que fossin més aviat remots, com ara la confiscació de l'or).
Variacions sobre la selecció d'actius de la cartera permanent
Sobre les recomanacions de Browne podem fer algunes variacions, en funció dels nostres coneixements, temps o accessibilitat dels diferents actius. Per exemple podríem adquirir renda fixa o efectiu mitjançant fons o ETFs (preferiblement indexats). En el cas de l'efectiu, una altra opció és utilitzar comptes corrents o dipòsits bancaris. En quant a l'or, també podríem adquirir-lo a través d'ETFs/ETCs.
Per a posar-nos-ho encara més fàcil, també hi han fons que repliquen la composició de la cartera permanent. Per exemple, a Espanya tenim el de Icaria Capital Cartera Permanent (ISIN ES0147491007) i el de River Kronos Cartera Permanente (ISIN ES0156572002). La cartera permanent original estava orientada al mercat dels Estats Units (així que quan parla d'accions i bons es refereix a la borsa americana i als bons del Tresor dels Estats Units respectivament). La resta d'inversors hauriem d'invertir en els actius (accions i bons) del nostre país, i en la nostra divisa. Si el nostre país no és prou gran (les accions no estaran prou diversificades) o està prou desenvolupat (els bons tindran un elevat risc d'impagament i la nostra divisa pot patir fortes devaluacions), podem optar per invertir internacionalment.
En el nostre cas particular, podríem optar per invertir en accions europees i en bons alemanys o invertir en accions i bons de tot el món.
La cartera permanent no contempla cap variació temporal dels actius, només la realització de reajustaments quan alguns dels actius es desviï massa del 25%
Per últim, de manera coherent amb la seva manera d'entendre els mercats (els mercats són incerts, de manera que és inútil fer prediccions), la cartera permanent de Harry Browne no contempla cap variació temporal dels actius.
Harry Browne sí que proposa, però, fer reajustaments a la cartera quan el pes de qualsevol dels actius es desvia massa del 25% objectiu (per exemple si supera el 35% o si baixa per sota del 15%). En aquest cas hauríem de vendre (o comprar) l'actiu en qüestió i comprar (o vendre) la resta d'actius per tal que la composició de la cartera tornés a estar dividida en 4 parts iguals.
Històricament, la cartera permanent ha tingut bones rendibilitats anuals i una volatilitat molt baixa
A continuació us he copiat una taula i un gràfic comparant la cartera permanent amb una cartera 60/40 (60% renda variable i 40% renda fixa) i una altra 100% renda variable. Les dades les he obtingut de Portfolio Visualizer fent un backtesting (des de 1987 a 2020, partint de 10.000$, utilitzant dades per al mercat americà i fent reajustaments anualment):
Podem veure que les altres carteres han obtingut unes rendibilitats anualitzades superiors a la cartera permanent (tot i que un 7% anual, sense descomptar la inflació, també és un molt bon resultat), però la volatilitat d'aquesta última ha sigut notablement inferior. El pitjor any (2008) va baixar només un -2,97% i el drawdown màxim va ser d'un -13,52% (març 2008 a octubre 2008, el novembre de 2009 la cartera ja s'havia recuperat completament d'aquesta davallada).
Per tant, la cartera sacrifica rendibilitat a canvi d'una molt baixa volatilitat. En resum, és una cartera que no dona ensurts, passi el que passi als mercats. Al menys així ha sigut històricament, com sempre, això no és cap garantia de que en un futur el seu comportament sigui el mateix.
Llibres recomanats sobre la cartera permanent
Acabo l'entrada sobre la cartera permanent recomanant-vos un parell de llibres on s'explica amb molt més detall aquesta estratègia (cap dels dos ha estat traduït, ni al català ni al castellà). Encara que no us convenci això de la cartera permanent són dues lectures realment molt recomanables:
- Fail-safe investing de Harry Browne. Resumeix les seves idees sobre inversió i les finances personals en general mitjançant 17 senzilles regles d'or, a partir de les quals (sobretot de la regla nº11) es deriva la cartera permanent.
- The permanent portfolio de Craig Rowland. És com una extensió del llibre anterior on, a més a més de repassar les 17 regles d'or, es desenvolupa d'una manera molt entenedora el concepte de cartera permanent i com implementar-la.
Actualització 17/12/2020: traducció al castellà de The Permanent Portfolio
Què ràpid ha quedat desactualitzada aquesta entrada, però me n'alegro perquè és per un bon motiu: al paràgraf anterior deia que els dos llibres sobre la cartera permanent només estan disponibles en anglès, això ha canviat gràcies a la traducció al castellà de The Permanent Porfolio per part d'Antonio R. Rico (gestor d'un fons que segueix una filosofia en certa manera semblant a la que proposava Harry Browne). Aquí us deixo l'enllaç (com sempre, la transparència per davant de tot, és un enllaç d'afiliat, podeu utilitzar-lo o buscar el llibre pel vostre compte):
Ara només queda que algú s'animi a traduir-lo també al català!
Nova actualització 05/11/2021: traducció al castellà de Fail-safe Investing
De nou, he d'actualitzar l'entrada degut a la traducció al castellà del llibre Fail-safe Investing escrit per Harry Browne (aquest cop també hem de donar les gràcies a Antonio R. Rico):
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada