Com escollir fons d'inversió? Criteris bàsics a tenir en compte

Fa un parell de setmanes vaig publicar una entrada on parlava dels fons d'inversió (podeu trobar-la en aquest enllaç). En aquella ocasió vaig centrar-me en explicar que són els fons, quins tipus i categories de fons hi ha i com podem invertir-hi. Avui toca parlar sobre els criteris que haurem de seguir si volem escollir el fons (o, més aviat, el conjunt de fons) d'inversió més convenient per a nosaltres. 

Aquestes dues entrades sobre fons d'inversió guarden molta relació amb les dues entrades que també vaig publicar recentment sobre estratègies d'inversió, així que en faré referència en més d'una ocasió. L'estructura dels continguts és força anàloga en els dos casos: pel que fa a les estratègies d'inversió, també vaig parlar en primer lloc (aquí) sobre diferents estratègies d'inversió i després (aquí) sobre com escollir la nostra estratègia.

No cal dir que, igual que succeeix amb les estratègies d'inversió, no es tracta de trobar el millor fons d'inversió, si no el més adequat a les nostres circumstancies. Objectivament sí que hi ha fons excel·lents, bons, no tan bons o, fins i tot, dolents. Amb aquesta entrada pretenc resumir alguns dels criteris bàsics per a diferenciar entre uns i altres i, sobretot, per a escollir aquells fons que s'adeqüin millor al nostre perfil inversor.

La informació necessària per a decidir (KID, estatuts, llibret del fons, informes anuals i semestrals) la podem trobar a la web de la gestora, de la comercialitzadora o a alguna pàgina web especialitzada (com Morningstar)

Començaré explicant on podem trobar tota la informació necessària que hem d'analitzar per tal de prendre les nostres pròpies decisions. A l'entrada sobre fons d'inversió ja vaig explicar la importància del KID (key investor document), on es resumeix la política d'inversió del fons, les comissions i altres dades fonamentals sobre el fons. El KID, però, és només un resum, si volem informació més detallada haurem de consultar també els estatuts del fons, el llibret elaborat per la gestora i, sobretot, donar-li una ullada als informes anuals i semestrals (on podrem conèixer els actius concrets en possessió del fons).

També és important conèixer dades concretes sobre el comportament històric del fons, com per exemple la rendibilitat, la volatilitat o altres paràmetres que mesurin el retorn del fons d'inversió (dels quals en parlaré més endavant a aquesta mateixa entrada).

Tota aquesta informació la podem trobar a la pàgina web de la gestora, a la comercialitzadora o entitat financera mitjançant la qual subscrivim els fons o a través d'alguna pàgina web especialitzada. Segons el meu parer, la pàgina més completa i objectiva en quant a informació sobre fons (que també proporciona eines per a la recerca i comparativa entre diferents fons) és la de Morningstar.

Abans de res, és necessari decidir la nostra estratègia d'inversió, per així poder filtrar els fons segons la seva categoria (en base als criteris per a l'assignació i selecció d'actius de la nostra estratègia)

Abans de posar-nos a analitzar tota aquesta informació per a tots els fons disponibles (una tasca que, a més a més, seria inabastable per a l'inversor particular), hem de tenir clar quin lloc ocuparan aquests fons dins de la nostra cartera d'inversió. És a dir, és necessari decidir, abans de res, quina serà la nostra estratègia d'inversió.

Un cop presa aquesta decisió ja podrem filtrar i analitzar només aquells fons que encaixin dins la nostra estratègia. El primer filtre que utilitzarem és el de les categories de fons, en base als criteris per a l'assignació i selecció d'actius de l'estratègia que haguem escollir.

Per exemple, suposem que la nostra estratègia consisteix en la següent assignació d'actius: 60% renda variable i 40% renda fixa. Dins de la part de RV la selecció d'actius la volem fer preponderant la RV Europea Growth, la RV USA Small Caps i la RV Sector Tecnològic (assignant un 20% a cadascuna). En quant a la renda fixa, volem que una part sigui de RF Europea Governamental i una altra de RF Global Corporativa (també un 20% per a cadascuna).

En aquest haurem de escollir un mínim de 5 fons, un per a cadascuna de les categories que hem mencionat. (No cal dir que l'anterior estratègia potser no té gaire sentit, és simplement per exemplificar com diferents criteris d'assignació i selecció d'actius ens serveixen per a filtrar els fons en funció de la seva categoria).

Fer-ho al revés (escollir primer els fons sense tenir clara la estratègia) és, segons el meu parer, un error. La cartera resultant molt possiblement no estaria prou equilibrada i adaptada als nostres objectius i a la nostra tolerància al risc. Posant un símil futbolístic, seria com fer una selecció amb els millors jugadors sense tenir en compte les seves posicions, podríem acabar formant un equip amb 11 davanters (amb resultats nefasts o, com a mínim, terriblement "volàtils").

La rendibilitat, la volatilitat, la ràtio de Sharpe o el drawdown màxim poden servir per fer-nos una idea del retorn esperat d'un determinat fons, tenint en compte que rendibilitat passades no pressuposen rendibilitats futures

Un cop fet aquest filtratge inicial ens serà més fàcil analitzar altres indicadors, com la rendibilitat, la volatilitat, la ràtio de Sharpe o el drawdown màxim. De tots aquests paràmetres que mesuren el retorn històric d'una inversió ja en vaig parlar en detall a la entrada sobre com escollir la nostra estratègia d'inversió, així que no els repetiré en aquesta (que ja m'està quedant prou extensa...).

El que sí que vull tornar a remarcar és que rendibilitats passades no pressuposen rendibilitats futures. Aquests indicadors només ens serveixen per fer-nos una idea de quin pot ser el retorn esperat d'un determinat fons, en base a l'anàlisi de com s'ha comportat durant diferents situacions econòmiques ocorregudes en el passat. Podem veure els períodes de caigudes (el drawdown màxim, quant ha durat, quant ha tardat en recuperar-se, etc.) i veure si s'ajusta a les nostres expectatives i a la nostra tolerància al risc.

És necessari comparar (fer benchmarking) el fons amb altres fons de la mateixa categoria o amb un índex

Tot això sense perdre de vista que aquest fons formarà part d'una cartera on, idealment, hi hauran altres fons o altres actius que tindran comportaments diferents. Per aquest motiu és necessari que els paràmetres mencionats anteriorment els comparem amb els de altres fons de la mateixa categoria o amb un determinat índex. Això és el que s'anomena fer benchmarking, els paràmetres del conjunt de fons de la mateixa categoria o el índex borsari amb el que ens comparem seria el nostre benchmark.

Un índex no és un altra cosa que una mesura basada en un conjunt d'actius determinats, escollits en base a diferents criteris. Aquests criteris poden tenir en compte la geografia, la capitalització, el sector al que pertanyen els actius, etc.

L'IBEX35, per exemple, és un índex que es composa dels 35 valors amb major liquiditat que cotitzen al mercat borsari espanyol. Si estem escollint un fons de RV Espanyola l'IBEX35 seria un benchmark molt adequat amb el qual podríem comparar els fons analitzats.

També podem tenim en compte la alfa i la beta d'un fons, que mesuren la rendibilitat i la volatilitat, respectivament, d'un fons en relació amb el seu índex de referència

Gràcies a aquesta comparativa podem incloure dos indicadors més en el nostre anàlisi dels diferents fons d'inversió: la alfa i la beta. De la mateixa manera que els indicadors esmentats anteriorment, també mesuren retorns històrics, de manera que no asseguren retorns futurs.

La alfa mesura la rendibilitat d'una inversió en relació amb el seu índex de referència. Si el seu valor és positiu voldrà dir que, en el període analitzat, el fons ha tingut major rendibilitat que el seu índex (per tant, l'equip gestor haurà estat fent una bona feina). El valor concret ens indica de quants punts percentuals ha sigut aquest excés de rendibilitat. En canvi, un valor negatiu suposa que la rendibilitat del fons haurà sigut inferior a la de l'índex. Òbviament, si el valor és 0 la rendibilitat del fons haurà estat exactament la mateixa que la de l'índex amb el qual l'estem comparant.

Posem un exemple per a entendre-ho millor: suposem que tenim un fons amb una alfa de 1. Si l'índex puja puja un 7%, el nostre índex teòricament pujaria un 8%. En canvi, si l'índex pateix una baixada del -5%, el nostre índex només baixaria un -4%.

La beta, per altra banda, mesura la volatilitat d'una inversió en relació amb el seu índex de referència. En aquests cas els valors poden ser superiors a 1 (el fons haurà tingut una major volatilitat que l'índex de referència), igual a 1 (la volatilitat haurà sigut la mateixa) o inferior a 1 (la volatilitat haurà sigut inferior).

Posem un altre exemple: suposem que tenim un fons amb una beta de 1,1. Quan l'índex pugi un 20%, el nostre índex pujaria un 22% (un 10% més). Si l'índex baixa un -10%, el nostre índex baixaria un -11% (també un 10% més).

Les comissions són molt importants a l'hora d'escollir un fons, és l'únic factor que sabem del cert amb antelació

M'he deixat pel final, de manera deliberada, una de les característiques dels fons que potser influeixen més en el seu retorn futur: les comissions. De fet, alguns inversors tenen molt clar que aquest és el factor més important a l'hora d'escollir un fons d'inversió (quan escollim entre altres fons d'inversió de la mateixa categoria).

Aquesta afirmació pot ser discutible (jo hi estic bastant d'acord), el que no és discutible és que és l'únic factor que sabem del cert amb antelació. Tots els altres indicadors (rendibilitat, volatilitat, Sharpe, alfa, beta) es basen en dades històriques i, com ja he mencionat abans, rendibilitats passades no pressuposen rendibilitats futures.

Les comissions (de les que vaig parlar detalladament a l'entrada sobre fons d'inversió) ens van restant capital de la nostra inversió, per tant un fons amb unes comissions molt altes hauria de generar una rendibilitat molt alta en comparació amb altres fons similars per a que ens compensi invertir-hi.

Resum dels criteris per a escollir fons d'inversió

Encara que existeixen altres criteris que podem tenir en compte, considero que amb aquests criteris bàsics ja en tindríem prou per tal d'elaborar una cartera de fons que s'adeqüi al nostre perfil inversor. Si us ha semblat interessant aquesta entrada, teniu qualsevol dubte o voleu compartir els criteris que utilitzeu vosaltres a l'hora d'escollir fons d'inversió, si us plau deixeu els vostres comentaris.