Com escollir la nostra estratègia d'inversió?

A la entrada que vaig publicar fa tot just una setmana vaig fer una petita introducció a les diferents estratègies d'inversió existents, és a dir, als diferents criteris entre els que podem triar en quant a assignació d'actius, selecció d'actius i variació al llarg del temps. Aquests criteris són els que definiran la composició de la nostra cartera d'inversió. De criteris n'hi ha molts, a més a més, les diferents combinacions possibles entre ells fan que el ventall d'opcions que tenim com a inversors pugui arribar a ser una mica aclaparador.

El meu objectiu amb aquella entrada (per cert, aquí teniu l'enllaç) era tractar de fer tot això de les estratègies una mica més accessible per als inversors principiants, intentant agrupar-les en grans grups i fent una breu descripció de cadascuna d'elles.

Quadre resum de les principals alternatives per a elaborar una estratègia d'inversió

A aquesta entrada continuo parlant d'estratègies d'inversió, ara centrant-me en com escollir la nostra estratègia d'inversió. No he titulat, de manera deliberada, aquesta entrada "com escollir la millor estratègia d'inversió?", seria un títol enganyós. En altres entrades ja he mencionat que, a l'hora de prendre decisions en quant a inversió, no serà habitual que n'hi hagi una de millor respecte a les altres. Tot dependrà de les nostres circumstancies (aquesta frase, o alguna d'equivalent, la repetiré molt sovint al blog, sento ser tan pesat...). Així que, com a molt, puc donar algunes pautes per a diferenciar entres les bones estratègies i les que siguin manifestament dolentes. Però, sobretot, donaré pautes per a trobar aquella estratègia que més s'adeqüi a les nostres circumstancies.

De manera resumida, les nostres circumstancies les defineixen la quantitat que podem aportar (inicialment i periòdicament), l'horitzó temporal de la nostra inversió i la nostra tolerància al risc

Començo doncs recordant quines són les circumstancies més rellevants que hem de tenir molt en compte quan decidim començar a invertir (a aquesta altra entrada ho desenvolupo una mica més, per si voleu donar-li una ullada). En primer hem de conèixer quina quantitat de diners podem invertir inicialment i si podrem continuar fent aportacions de manera periòdica.

En segon lloc, hem de saber quin es el nostre horitzó temporal, és a dir, quan de temps mantindrem la inversió. Aquest temps vindrà definit per l'objectiu de la nostra inversió (per exemple, si volem que les nostres inversions ens reportin uns ingressos addicionals quan ens jubilem, hem de saber quan de temps falta per a que la jubilació es faci efectiva).

Per acabar (last but not least), és imprescindible conèixer la nostra tolerància al risc. D'això en parlaré més endavant a aquesta mateixa entrada però, bàsicament, es tracta de conèixer com reaccionarem davant les més que possibles davallades que facin les nostres inversions.

La rendibilitat no és l'únic aspecte a tenir en compte a l'hora d'escollir una estratègia d'inversió, també hem de comptar la volatilitat, la ràtio de Sharpe, el drawdown màxim, etc.

Passo ara a parlar de les estratègies d'inversió: que és el que fa que una estratègia sigui bona o dolenta? En primer lloc, lògicament, la rendibilitat. Quan agafem els nostres calers i, en comptes de gastar-los en vicis i capricis, els apartem per tal de poder-los invertir, el que volem és que, passat un temps, aquests calers hagin augmentat. I quant més hagin augmentat millor. Però, ara ho veurem amb alguns exemples, la rendibilitat no és, ni molt menys, l'únic aspecte a tenir en compte.

Suposem que invertim 10.000€ en tres estratègies d'inversió diferents, que tenen els següents retorns any rere any:

Veiem que després de 10 anys, en tots 3 casos, tindrem la mateixa quantitat de diners (18.000€), però el camí recorregut haurà sigut força diferent. Si calculem les rendibilitats, veiem que la rendibilitat anualitzada (tenint en compte tot el període de 10 anys) és la mateixa, però la rendibilitat anual (la mesurada any per any) no ho és:

Quan veiem aquesta diferència de rendibilitat anual és quan entra en joc la nostra tolerància al risc: com reaccionaríem els anys amb rendibilitat negativa? I si hi ha més d'un any seguit amb rendibilitat negativa? I si la rendibilitat negativa arriba a ser superior al -50%?

Aquesta diferència de rendibilitat es pot mesurar i rep el nom de volatilitat. A nivell matemàtic, la volatilitat anual és la desviació típica de les rendibilitats anuals durant un període determinat (ens mostra la variació de les diferents rendibilitats anuals respecte a la rendibilitat mitjana). A continuació podeu veure els valors calculats per a cadascuna de les estratègies:

Segons la nostra tolerància al risc potser estem disposats a assumir una major volatilitat si això es tradueix en una major rendibilitat. En el cas anterior, totes tres estratègies obtenen la mateixa rendibilitat anualitzada (per tant, per a evitar sorpreses desagradables, tindria força sentit escollir aquella estratègia amb menor volatilitat), però suposem que fem alguns canvis en les estratègies i obtenim els següents resultats:

Ara, les rendibilitats anualitzades són diferents per a cadascuna de les estratègies, però també ho són les volatilitats calculades:

Veiem que l'estratègia E té una major rendibilitat que la D, però també una major volatilitat. L'estratègia F és encara més rentable, però també molt més volàtil. Per a comparar aquesta relació entre rendibilitat i volatilitat s'utilitza la ràtio de Sharpe. Per a calcular-la es resta a la rendibilitat de la inversió la rendibilitat lliure de risc (habitualment, bons del tresor del Estats Units o bons alemanys) i tot plegat es divideix entre la volatilitat de la inversió. Per a aquest exemple he utilitzat una rendibilitat lliure de risc de l'1% i he obtingut les següents ràtios:

Comparant les ràtios podem veure si ens interessa o no assumir una major volatilitat per tal d'aconseguir més rendibilitat. Així, amb la estratègia E, el lleuger augment de la volatilitat es veu compensat per un augment considerable de la rendibilitat (respecte a la estratègia D). En el cas de l'estratègia F, tenim un augment molt significatiu de la volatilitat, potser (segons la nostra tolerància al risc) no ens interessa tenint en compte que l'augment de rendibilitat no es prou significatiu.

Per últim, vull parlar d'un altre paràmetre a tenir en compte: el drawdown màxim. Aquest paràmetre mesura la major caiguda percentual des d'un màxim. En els casos anteriors les estratègies C i F tindrien un drawdown màxim del -54,55% (segons les dades disponibles, que són anuals, però podria ser que en algun període més curt el drawdown fos encara superior). Aquesta dada és bastant significativa per a determinar si una estratègia d'inversió està feta per a nosaltres o no (com reaccionaríem si "perdéssim", encara que sigui momentàniament, més del 50% de la nostra inversió?).

No podem predir el comportament d'una determinada estratègia, només podem fer una aproximació en base a dades històriques

Encara que hi han altres factors, ràtios o indicadors interessants (dels quals potser parli en subsegüents entrades), sembla que amb els que he enumerat abans ja n'hi hauria més que suficient per a escollir la estratègia més adequada a les nostres circumstancies. Ara bé la part difícil: com podem predir el comportament (la rendibilitat, els anys amb rendibilitats negatives, la volatilitat, la ràtio de Sharpe o el drawdown màxim) d'una determinada estratègia? La resposta, ras i curt, és que no podem.

L'únic que podem fer és inferir el seu futur comportament en base a les dades històriques de l'estratègia d'inversió en el seu conjunt i dels diferents actius que composen la seva cartera. Sabem que rendibilitats passades no pressuposen rendibilitats futures però, ara per ara, no hi ha cap altra alternativa més fiable. 

Els dos mètodes principals per a fer-ho s'anomenen backtesting i el mètode de Montecarlo (sí, com el casino, de fet s'anomena així precisament pel casino). El backtesting consisteix simplement en comparar els paràmetres (rendibilitat, volatilitat, ràtios, etc.) històrics durant un període de temps determinat. Per altra banda, el mètode de Montecarlo, de manera molt resumida, fa diferents simulacions aleatòries en base a paràmetres històrics. Tant un mètode com l'altre ens donen una idea de la rendibilitat, volatilitat i dels diferents ràtios i paràmetres que podem esperar d'una determinada inversió.

A Internet hi ha força recursos per a fer backtest de diferents estratègies i carteres, també per a fer simulacions utilitzant el mètode de Montecarlo (tot i que, de franc, no n'hi han gaires). Més endavant en parlaré més en detall però, per si voleu anar-hi fent una ullada i fent proves, aquí teniu un parell d'enllaços interessants:

• https://www.portfoliovisualizer.com/ --> Podeu fer backtesting per a diferents assignacions d'actius i també seleccionant actius concrets, també es poden fer simulacions de Montecarlo (i moltes altres coses)
• https://portfoliocharts.com/ --> Només es pot fer backtesting però mostra els resultats d'una manera molt atractiva amb diversos gràfics d'on podem extreure molta informació

Amb aquesta entrada finalitzo (no sé si definitivament o momentàniament) les entrades teòriques sobre estratègies d'inversió, a les properes entrades parlaré d'exemples concrets d'estratègies d'inversió. Espero que la part teòrica no hagi sigut massa densa, si teniu algun comentari feu-m'ho saber!