Invertir en or de manera física

Tenia aquesta entrada a mig escriure des de feia molt de temps, aprofitant que sembla que el tema de la inversió en or comença a "estar de moda" m'he animat a acabar-la de redactar i publicar-la. Darrerament he vist o escoltat que els mitjans de comunicació generalistes tractaven el tema de la inversió en or o, si més no, es feien ressò de l'evolució de la cotització de l'unça d'or. Fins ara era un tema que havia quedat circumscrit als mitjans especialitzats, el que anomenem "premsa salmó", però tinc la impressió que de mica en mica, pel motiu que sigui, s'està convertint en quelcom més mainstream.

Com que opino que informar-se i prendre decisions d'inversió només en base al que llegim a la premsa generalista no acostuma a ser bona idea (la premsa especialitzada, malauradament, tampoc se'n salva...) he volgut aportat el meu granet de sorra. Com sempre, informació desinteressada i de la manera més objectiva possible per a que cadascú pugui seguir informant-se i, un cop s'ha fet tota la recerca necessària, prendre la decisió més apropiada en funció de les nostres circumstancies personals.

Sobre l'or com a inversió ja en vaig parlar fa temps a una altra entrada, aquí teniu l'enllaç. Hi parlava dels principals arguments a favor (i també dels arguments en contra) a l'hora d'incorporar-lo a les nostres carteres d'inversió. També sobre les diferents opcions que tenim per a invertir-hi: or físic, drets sobre or físic o ETF/ETC (hi deixava fora expressament les empreses mineres o de royalties). Honestament, al repassar el que vaig escriure, crec que em va quedar una entrada força ben parida, de debò que us recomano que li doneu una ullada.

També vaig escriure una altra entrada per a parlar de diferents ETFs que poden ser molt bona opció si volem invertir en or mitjançant aquest instrument d'inversió col·lectiva, aquí us deixo l'enllaç. El títol era una mica deliberadament clickbait i també una miqueta enfocat cap això que anomenen SEO, però també penso que és una bona idea que li doneu una ullada si esteu massa perduts entre la marabunta d'opcions existents.

L'entrada d'avui tracta sobre una altra manera d'invertir en or, la manera òptima segons la majoria d'inversors: l'or físic. És a dir, lingots o monedes d'or que tu mateix puguis tocar i guardar-les allà on ningú t'ho pugui prendre.

Avantatges: no cal confiar en tercers, sense comissions de custodia i/o gestió, difícilment confiscable, "altres avantatges fiscals", exempt d'IVA

Invertir de manera física té certs avantatges respecte a altres mètodes d'inversió en or, de fet, com deia abans, molts inversors consideren que aquesta és la manera més recomanable d'invertir en or (fins i tot, els més extremistes, consideren que és l'única manera recomanable). Per descomptat, també té alguns desavantatges respecte a les altres opcions existents, intentaré fer-ne un resum a continuació:

El principal avantatge és que el podem custodiar nosaltres mateixos, sense necessitat d'haver de confiar en un tercer, a diferencia dels drets sobre or físic o dels ETF/ETC (ja siguin de rèplica física o, encara pitjor pel que fa a la "confiabilitat", de rèplica sintètica). En aquest cas, al no haver-hi cap gestor ni dipositari ni intermediari, cap d'ells pot marxar amb l'or que teòricament hem adquirit o fer que desaparegui misteriosament ("escolta, que resulta que hem fet un recompte de l'or que tenim a les cambres cuirassades i resulta que en tenim menys del que ens pensàvem...").

A més a més, pel fet de no existir cap persona o entitat que ens custodiï o gestioni la nostra inversió en or, no hem de pagar cap tipus de comissió de custodia i/o gestió. Encara que les comissions de molts ETF/ETC siguin força raonables, si tenim la intenció de mantenir la nostra inversió durant molts anys la diferencia entre pagar comissions i no fer-ho pot ser molt significativa.

També, per als més recelosos sobre el respecte a la propietat privada per part dels governs, cal esmentar que el nostre or és difícilment confiscable. Pot semblar impossible que una situació tan extrema com aquesta es produeixi avui dia, però ja hi ha hagut algun precedent relativament recent, i no a un país subdesenvolupat precisament, si no a la primera economia mundial (veure article sobre la prohibició d'acumulació d'or als Estats Units l'any 1933).

En relació amb el tema anterior, també per als més recelosos de l'intervencionisme estatal, l'or físic pot ser ocultat més fàcilment a les autoritats fiscals. No voldria fer apologia de la insubmissió fiscal però... és un fet innegable i per a molts pot ser un aspecte a considerar. En general (evidentment, amb certs límits i amb moltes excepcions), en podem fer ús i disposar-ne lliurement sense haver d'informar a ningú i pagar la taxa que correspongui. Això aplica a la transmissió a familiars, amics o qui desitgem, ja sigui en vida o en mort, sense pagar el corresponent impost de successions i donacions. També aplica al seu ús com a mitjà de pagament (en situacions extremes, poc probables però no impossibles, pot ser una alternativa considerablement millor a una divisa fortament devaluada) o com a reserva de valor (si no està declarat, no computaria a la base imposable de l'impost de patrimoni o qualsevol altre taxa que decideixin imposar-nos).

Com deia, tot això anterior aplica només, amb certs límits i excepcions, si fem trampes i no el declarem. Si ho fem tot de manera legal cal mencionar el principal avantatge fiscal: l'or d'inversió* està exempt d'IVA. Al comprar-ne no hem de pagar l'IVA que correspondria i al vendre'l tampoc, només hauriem de tributar pels guanys patrimonials corresponents, de la mateixa manera que amb les accions. (*Nota: es considera or d'inversió aquell or amb una puresa superior a 995 mil·lèsimes per a lingots i 900 per a monedes que compleixin una sèrie de requisits. Sobre la puresa en parlo més endavant en aquesta mateixa entrada).

Desavantatges: risc de pèrdua o robatori, diferència entre preu teòric i compravenda, possibilitat falsificacions

Un dels principals avantatges esmentats anteriorment, la possibilitat de custodiar nosaltres mateixos l'or, pot ser alhora un desavantatge o, com a mínim, un risc a tenir en compte. Evidentment, a casa no disposem de les mesures de seguretat que hi ha en un banc, així que hi ha un cert risc de que ens el puguin robar, es perdi en un accident, o que nosaltres mateixos l'amaguem tan bé que oblidem on l'hem amagat...

Un altre desavantatge és la diferència existent entre el preu spot de l'or (el preu teòric, la seva cotització als mercats internacionals) i els preus de compra i de venda de l'or físic. Quan comprem or físic, ja sigui en monedes o lingots, paguem un sobrepreu respecte al preu de spot, ja que hi ha uns costos de producció, distribució i marges empresarials (la refineria, les diverses empreses distribuïdores, etc.) que s'han de cobrir. Quan més petita sigui la moneda o lingot més gran serà aquesta diferència. A l'hora de vendre també ens podem trobar que no ens paguin exactament al preu de cotització, sobretot si el venem a un dels típics "Compro oro" (entre particulars el preu s'acostuma ajustar més al spot).

Per últim, cal tenir en compte que la compra d'or físic exigeix uns mínims coneixements per a evitar falsificacions. Tot i que les bones falsificacions (aquelles que no es poden detectar fàcilment amb una mica d'intuïció i una balança i un peu de rei) no són tan habituals com es pot pensar, cal dedicar-hi temps i, idealment, diners per a comprar alguns equips de verificació, sobretot si tenim intenció d'adquirir or físic al mercat entre particulars.

El pes s'acostuma a mesurar en unces troy, la puresa en quirats o parts per mil

Aquests són els principals avantatges i desavantatges que, segons el meu parer, implica la inversió en or físic en comparació amb invertir en drets sobre l'or o en ETF/ETC que repliquin el preu de l'or. A continuació parlaré dels formats existents de monedes i lingots i d'on en podem adquirir. Però abans cal familiaritzar-se amb dos dades molt importants: el pes i la puresa.

Pel que fa al pes, és molt habitual parlar d'unces troy i fraccions d'unça en comptes de fer servir unitats del sistema mètric decimal amb les que estem més habituats com el gram o el kilogram. Una unça troy equival a 31,1 grams. Podem trobar monedes i lingots d'una unça, 1/2, 1/4, 1/10 o, fins i tot, 1/25 d'unça. Les monedes més antigues no tenen un pes tan estandarditzat segons el sistema anterior i també podem trobar lingots i algunes monedes que utilitzen el sistema mètric decimal preferentment.

Pel que fa a la puresa, s'acostuma a mesurar en quirats (no confondre amb la unitat de pes del mateix nom, habitualment usada en relació amb els diamants) o en mil·lèsimes (és a dir, quantes parts d'or conté per cada mil parts de metall). Quan parlem d'or pur parlem d'or de 24 quirats o or 999 (999 parts d'or per cada 1000 que conté la peça). També és habitual l'or de 22 quirats o 917. Les monedes més antigues tenen menys puresa (habitualment 900, o també 835, una miqueta més de 20 quirats), ja que estaven destinades a circular entre la població, per això s'aliaven amb altres metalls que resistien millor els cops i la manipulació. Això de la puresa és important de cara a que pugui ser considerat or d'inversió legalment i, per tant, estigui exempt d'IVA. Mentre la puresa sigui elevada pràcticament no hi ha cap altre implicació, simplement es paga segons el pes de l'or que la moneda o lingot conté.

Formats per a invertir en or físic: lingots, monedes bullion o monedes històriques

A continuació parlaré dels diferents formats o maneres d'invertir en or físic, amb les seves característiques i principals avantatges i desavantatges segons el meu parer:

• Lingots: El seu procés de fabricació és més senzill que el de les monedes, a canvi no són tan "atractius" visualment, això fa que el seu preu sigui molt proper al preu de cotització de l'or. Hi ha un gran nombre de refineries que produeixen lingots d'or (les més conegudes són potser PAMP, Argor-Heraus, Valcambi, Sempsa, Perth Mint, Royal Mint o Rand) i en diferents pesos (des de 1 kg o més, fins a 1 gram). Pràcticament sempre són d'or pur o 999.
• Monedes bullion: Es tracta de monedes sense valor numismàtic (idealment, ja que s'han tret també algunes edicions de col·leccionista o, pel motiu que sigui, algunes monedes van més buscades que altres), així que el que es paga és el preu de l'or més una petita prima (com deia, el seu procés de fabricació no és tan senzill com el dels lingots). Les més conegudes són les fabricades per les cases de la moneda canadenca, de Sudàfrica, del Regne Unit, d'Àustria, de Mèxic, de la Xina o dels Estats Units (els coneguts maple, krugerrand, britannia, filharmònica, llibertat, panda o búfal, respectivament). Totes les anteriors tenen una puresa de 999 mil·lèsimes, a excepció del krugerrand que en té 917. Podem trobar monedes d'unça i de diferents fraccions d'unça, a destacar que els pandes xinesos els fan ara utilitzant el sistema mètric decimal (per exemple, en podem trobar n'hi han d'1, 3, 8, 15 o 30 grams).

  

  Krugerrand d'una unça troy
  
  

• Monedes històriques: Habitualment les monedes històriques d'or tenen una prima considerable respecte al preu de l'or, ja que acostumen a ser monedes més escasses i amb un gran valor pels col·leccionistes numismàtics. Però existeixen algunes monedes concretes que es van fabricar en grans quantitats i, per tant, el seu valor numismàtic és residual. Per exemple, tenim la lliura sobirana d'or del Regne Unit, els 20 francs francesos d'or o qualsevol moneda equivalent de l'intent d'estandardització que va ser la Unió Monetària Llatina, com els 20 francs suïssos, els belgues o els italians. A Espanya també es van encunyar monedes equivalents (les de 20 pessetes), però amb una tirada força menor, així que tenen més valor numismàtic. També existeixen les de 25 pessetes o els 80 i els 100 reals d'Isabel II. El més habitual és que aquest tipus de monedes tinguin una puresa de 900 parts per mil, tot i que els sobirans tenen 917 parts per mil. Les que he esmentat anteriorment tenen un pes entre 6 o 8 grams, però n'hi ha de més petites (com els 10 francs francesos o els 2 pesos i mig mexicans) o de més grans (com les 100 corones austríaques o els 50 pesos mexicans).



20 Francs francesos

Com deia anteriorment, existeixen falsificacions, però no és un problema tan greu com pot semblar. Moltes es poden detectar fàcilment amb una simple balança, d'altres fins i tot a simple vista, algunes són només rèpliques que no estan fetes amb la pretensió d'enganyar a ningú. En el cas dels lingots grans sobretot (això no ha de ser un problema pels petits inversors) pot ser difícil comprovar l'autenticitat amb assajos no destructius en cas que la falsificació sigui molt bona. Pel que fa a les monedes hi ha mètodes (el de la ressonància en particular) que fan relativament senzill detectar les falsificacions. En quant a les monedes històriques, s'ha de tenir en compte que algunes vegades el que es busca falsificar és l'any d'encunyació o algun altre detall d'una moneda autèntica (o d'una feta expressament però amb la mateixa quantitat i puresa d'or) per a que tingui més valor numismàtic.

On comprar or: botigues especialitzades, subhastes o entre particulars

Si estem decidits a invertir en or i volem fer-ho adquirint lingots o monedes per a custodiar-les nosaltres mateixos, què hem de fer? Doncs aquí us explico les principals opcions per a comprar or:

• Botiga especialitzada: Existeixen nombroses botigues físiques o online que es dediquen la venda de lingots i monedes d'or. Segons el meu parer cal evitar les botigues de "Compro oro" i buscar altres alternatives més conegudes en el món de la inversió en or com Andorrano (els preus són elevats però hi ha botiga física), Degussa, Coinvest, Dracma o CMC. Apliquen cert marge respecte al preu spot de l'or, però a canvi pots estar relativament segur de la seva autenticitat. Us deixo l'enllaç a un comparador de preus que em sembla increïblement útil: www.lavetadeoro.com.
• Subhastes: Algunes botigues especialitzes en numismàtica organitzen de manera periòdica subhastes presencials o online de monedes. Majoritàriament són monedes amb valor numismàtic, però de tant en tant hi apareix alguna moneda d'or com les que he esmentat abans (20 francs francesos, lliures sobiranes o, fins i tot, alguna bullion). Fins no fa gaire es podien aconseguir a preus força interessants, ara sembla que el mercat està més calent i la gent està disposada a pagar primes massa elevades per monedes que, en teoria, no haurien de tenir pràcticament cap valor numismàtic.
• Segona mà: Al mercat de segona mà s'hi pot trobar de tot, també monedes o lingots d'or. En les transaccions entre particulars tota cautela és poca, en cas d'intercanviar or encara més. Tot i això, de vegades, s'hi poden trobar monedes i lingots autèntics i a un preu raonable. Existeixen canals de Telegram especialitzats molt recomanables, fins i tot a Wallapop o aplicacions similars s'hi poden fer transaccions d'aquest tipus amb prou garanties. Però ho torno a remarcar: molta cautela.

On guardar l'or: el millor amagatall no està escrit en un blog

Per acabar, un cop ja tinc l'or físic, ja siguin en monedes o lingots (o una mica de cada), on el puc guardar? Aquí seré molt breu: no segueixis cap consell sobre on guardar l'or. Si algú ho ha escrit abans en un blog o on sigui vol dir que a aquest algú se li ha acudit abans (i, molt probablement, qui ho ha escrit s'ho ha copiat d'algú altre). Encara pitjor, els "dolents" també ho poden llegir i conèixer els amagatalls més habituals... Així que no: ni a la cisterna del WC, ni al calaix dels mitjons, ni en un test. El millor amagatall no el trobaràs escrit en un blog.

Espero que us hagi semblat interessant aquesta entrada, com sempre, si teniu algun dubte, comentari o voleu fer alguna puntualització sobre el que he escrit, podeu deixar els vostres comentaris a continuació. Si us ha agradat potser m'animo a escriure una miqueta més sobre les monedes d'or històriques (amb imatges i aquestes coses...) o les bullion més conegudes.