Les meves "prediccions" per a 2023 pel que fa als mercats financers

Sí, ho reconec, potser el títol és una mica massa clickbait. Però no vull que us espanteu, no hi hagut cap canvi a Els Calers ni en qui hi escriu, segueixo pensant que això de fer prediccions és una tasca habitualment infructuosa i que, a més a més, queda totalment fora del meu àmbit de competència. Tot i així, em venia de gust fer un petit exercici lúdic i posar per escrit les meves "prediccions" (així entre cometes) per a d'aquí un any poder-les comparar amb el que ha passat realment. A veure si tinc més sort que els "experts" (sí, també entre cometes) dels grans bancs d'inversió i de les institucions monetàries. Serà una entrada força diferent a les que he escrit fins ara, avui em mullaré.

Torno a remarcar que és només una mena de joc, no he canviat la meva filosofia d'inversió ni he pres cap decisió d'inversió en base a aquestes "prediccions". Jo tinc una cartera estàtica suposadament diversificada on cada tipus d'actiu té assignat un determinat percentatge. Aquest percentatge de capital assignat el mantinc sempre estable, independentment de les condicions existents o de les meves prediccions (o de les prediccions de qualsevol altre). Això em garanteix no equivocar-me amb el timing i que els retorns de la cartera en el seu conjunt normalment es mantindran dins del rang previst. Hi haurà anys bons i altres no tan bons, però a llarg termini és esperable que el retorn s'apropi a l'obtingut mitjançant simulacions o backtests per a carteres amb un mix d'actius similar.

Bé, ara que ja he fet tots els disclaimers habituals... Ah! Espereu que en falta un de molt important: el contingut d'aquesta entrada (o qualsevol altra entrada del blog) en cap cas s'ha d'entendre com un consell o recomanació d'inversió. Suposo que a aquestes alçades, si llegiu de manera més o menys habitual el blog, ja sabreu que no és gaire bona idea seguir els consells que trobeu a Internet, ja sigui a un blog, a Twitter, Youtube, TikTok, etc. Els consells de debò només els donen (i, per suposat, els cobren!) els professionals independents amb formació reglada i experiència contrastada.

Al 2023 els mercats es seguiran movent al ritme que marqui la pujada de tipus, necessària per a posar fre a la inflació

Ara sí: que crec doncs que passarà aquest 2023 pel que fa als mercats? Penso que, de la mateixa manera que els moviments de 2022 van venir marcats pel binomi inflació/tipus d'interès, aquest 2023 serà força semblant en aquest sentit. La principal diferència es que ara potser entrarà molt en joc una altra variable, amb una relació directa amb el binomi anterior. Aquesta variable s'anomena recessió econòmica. Tractaré d'explicar-me una mica millor, primer una mica de conceptes "macro" i després les meves prediccions concretes:

És poc discutible que la inflació cal mantenir-la ben controlada, una inflació desbocada és una tragèdia per a l'economia de qualsevol país i per a les butxaques dels seus ciutadans. Com s'ha de fer per a controlar-la (i quin rang exacte de percentatges implica que la inflació està controlada) sí que pot ser objecte de debat. Jo, per falta de ganes i coneixements tècnics, no entraré en aquest debat. En qualsevol cas, sí que estic convençut que això d'haver mantingut els tipus d'interès tan baixos i durant tant de temps ha contribuït d'alguna manera (no sé si molt o poc, personalment m'inclino cap al "molt") a que haguem de patir la inflació que tenim avui dia. Així doncs, penso que la pujada de tipus era molt necessària, cal tornar a la normalitat: posar fi al "diner gratis" i que, d'aquesta manera, el diner torni a tenir valor temporal tal i com dicta el sentit comú.

Com deia, hi ha opinions diverses sobre si aquesta és la mesura més efectiva per a combatre la inflació actual, però és innegable que "jugar" amb les polítiques monetàries sempre té menys cost polític que "jugar" amb les polítiques fiscals. Pels governants sempre és millor poder culpar a un altre (encara que els bancs centrals també depenguin d'ells mateixos) d'una mesura impopular que no pas assumir davant l'electorat la seva responsabilitat directa. Succeeix el contrari quan s'implementen mesures populars: tots corren a penjar-se la medalla. Al cap i a la fi, això de la política va només d'obtenir més vots que els rivals polítics i, així, fer-se amb el control dels pressuposts d'uns estats cada vegada més macrocefàlics...

La pujada de tipus afecta l'activitat econòmica, hi ha un risc elevat d'entrar en recessió tècnica

Va, que m'estic desviant del tema... La pujada de tipus té, lògicament, efectes negatius sobre l'economia, ja que als estats, empreses i particulars els costa més finançar-se. Això no vol dir només que s'ha de destinar més pressupost a pagar interessos (per tant, els queden menys diners per a altres coses) si no que el crèdit no arriba a tothom (o sigui que molts projectes queden sense executar-se per falta de diners). Quan hi havia "diner gratis" qualsevol projecte trobava inversors disposats a prestar els seus diners, ara comencen a pesar les avaluacions de riscos. Per exemple, pagar les quotes d'un préstec al 0% no acostuma a suposar gaire dificultat, tornar-ne un al 5% ja resulta més exigent, o sigui que tant prestataris com, sobretot, prestadors han d'anar amb peus de plom. Per cert, quan parlo de projectes no em refereixo només a grans inversions empresarials, si no també a "petits" projectes com a la compra d'una vivenda o qualsevol despesa que un particular vulgui dur a terme.

És evident que menys pressupost per a despeses i inversions d'estats, empreses i particulars implica una contracció de l'activitat econòmica. Aquesta contracció és la que pot arribar a provocar la tan temuda recessió econòmica (recordem: si el PIB cau durant dos trimestres consecutius estem, tècnicament, en recessió segons la definició comunament acceptada, encara que alguns la vulguin canviar). Però, entrem o no en recessió tècnica, la contracció de l'activitat econòmica té un impacte directe en els ingressos (i, per tant, beneficis) de les empreses. Fins a quin punt aquesta contracció ja està "descomptada" (tal i com s'acostuma a dir) de les valoracions de les empreses cotitzades? No és pot saber del cert, però jo crec que fins ara el mercat ha sigut força optimista.

A més d'afectar a l'economia real (i, en conseqüència, la valoració de les empreses cotitzades), la pujada de tipus també afecta directament a les valoracions dels actius. En primer lloc, la renda fixa: els bons públics i deute corporatiu emesos a tipus propers a cero perden valor a mesura que els mercats ofereixen nous bons a tipus més atractius. Després, de nou, la renda variable: a més a més de rebre a causa de les perspectives econòmiques reals (com he explicat abans), la cotització de moltes accions també es veu afectada directament pels tipus, especialment les de tipus growth (deixo aquest enllaç a un blog on ho expliquen molt bé). En general, abans de patir la inflació dels preus dels béns i serveis que estem patint avui dia, hem viscut la inflació de les valoracions dels actius (sobretot dels de més risc, per a no parlar del capital privat...).

La inflació encara no està sota control, els tipus d'interès es mantindran alts (i encara tenen marge per a pujar-los més) durant molt de temps

Sembla que això de pujar tipus és dolent per a tots, per què haurien de seguir fent-ho? Doncs la meva resposta és que la inflació és encara pitjor i la pujada de tipus és la única solució (més o menys eficient) que han trobat per a posar-li fre. I, ara ve el més important: crec que encara estem força lluny de poder dir que la inflació està sota control. Aquesta és la premissa principal sobre la qual es fonamenten les meves "prediccions". Així doncs, és probable que els tipus d'interès es mantinguin alts durant molt de temps. No solament això: aquest 2023 encara veurem com la Fed i el BCE els segueix apujant reunió rere reunió (i molt probablement, durant part del 2024 també). Potser el ritme de les pujades és considerablement inferior (de 0,25 en 0,25 i amb alguna pausa) però veig difícil que s'aturin aquest any. En cap cas veurem una baixada de tipus aquest 2023 (el conegut pivot del qual es parlava tant fa uns mesos).

Als bancs centrals els pesarà més la lluita contra la inflació que evitar una possible recessió (que sembla que no acaba de produir-se). Els mercats, ara per ara, no s'han cregut gaire aquest discurs, però tinc motius per a creure que els banquers centrals (Powell en particular) parlen de debò. Es diu que tenen molt present la dècada dels 70, quan es van creure que tenien la inflació controlada i van començar a baixar tipus, fet que va contribuir a que la inflació tornés a repuntar amb molta força. La inflació és enganxifosa i costarà que ens la traiem de sobre. En relació amb aquest tema, molta gent està mirant amb cautela la reapertura de l'economia xinesa (encara que pugui estar més tocada del que els seus dirigents volen fer creure) i la probabilitat de que aquest fet sigui el que desencadeni una nova escalada de preus.

La renda fixa caurà, però de manera més aviat moderada

Què suposa tot això per a les nostres inversions? Doncs la renda fixa es veurà, lògicament, afectada per la pujada de tipus. No obstant, crec que la caiguda no serà tan forta com la que vam veure el 2022 (ja que, com deia, la pujada de tipus no serà tan agresiva). La renda fixa a curt termini, molt menys sensible a les pujades de tipus, té millors perspectives, ja que ja comença a donar rendibilitats acceptables.

Les perspectives també em semblen més bones per a la renda fixa pública que no pas per a la corporativa. Més endavant, quan parli de la renda variable ho explicaré amb més detall, però crec que la recessió (o, com a mínim, la contracció de l'activitat econòmica) farà que els resultats de moltes empreses siguin dolents en comparació amb els dels darrers anys. Això provoca que, quan busquin finançament, hauran de pagar majors tipus d'interès (així que els bons ja existents seran menys atractius). A més a més, per contra, la renda fixa pública (de països solvents, clar) també acostuma a actuar com a valor refugi quan venen mal dades en la renda variable.

Així doncs, resumint, crec que una cartera de renda fixa que tingui una miqueta de tot (curt, mitjà i llarg termini, amb més deute públic que corporatiu) caurà, però de manera lleugera. Potser la primera meitat de l'any és la més dolenta i després recupera en gran part, però veig difícil que tanqui en positiu (em mullaré amb els números: Bloomberg Global Aggregate entre -2% i -5%).

La renda variable caurà amb força (tot i això, tranquils, no serà la fi del món!)

Pel que fa a la renda variable, la veritat és que ho veig bastant més negre. Com deia, crec que els mercats no s'acaben de creure que els bancs centrals vagin de debò en això de la lluita contra la inflació. Molta gent creu que, a la que la recessió comenci a treure la poteta, de seguida frenaran les pujades de tipus o, fins i tot, desfaran el camí i començaran a baixar-los de nou (el que deia del pivot). Això suposo que explica que la renda variable hagi començat l'any d'una manera tan sorprenentment bona.

Però, com ja he explicat abans, jo sí que crec que els bancs centrals van de debò. La pujada de tipus està provocant una contracció de l'activitat econòmica i, quan comencem a palpar-ne els resultats, els bancs centrals no vindran al rescat dels mercats. Les empreses començaran a presentar mals resultats i profit warnings i la cotització de les seves accions caurà en conseqüència. Les empreses que feien diners en faran menys, i les que en perdien any rere any... bé, hauran de baixar la persiana (que és el que haurien d'haver fet fa anys).

Vull dir que és la fi del món? Evidentment que no! Que, de tant en tant, els mercats de renda variable caiguin és perfectament normal (i, fins i tot, m'atreviria a dir que és sa). Suposo que la baixada serà més o menys semblant a la de 2022. Potser la diferència serà que els inversors en euros ho notarem més, ja que al 2022 la revalorització del dòlar va fer que les caigudes es veiessin molt esmorteïdes (ja que la major part del mercat cotitza en dòlars). Em tornaré a mullar: MSCI World en euros entre un -15% i un -20%.

Cal fer un incís pel que fa a les divises. Crec que aquest any el par euro/dòlar es mantindrà més o menys estable. El darrer any el flux de diners va anar cap al dólar ja que, com sempre, els americans ens van portar la davantera als europeus a l'hora de modificar la política monetària (el deute en dòlars és més atractiu que no pas en euros). Quan toqui baixar els tipus de nou (com deia, crec que això serà d'aquí uns quants anys encara) és molt probable que siguin també ells qui donin el primer pas, llavors el flux s'invertirà i l'euro s'apreciarà respecte el dòlar.

Per contra, crec que serà un bon any per l'or

Sembla que estic pintant un escenari força funest, però no vull que us endugueu aquesta impressió: són caigudes que entren dins de la normalitat. De totes maneres, per a aportar algo positiu, crec que l'or ho farà raonablement bé.

En aquest entorn inflacionari i amb caigudes a la renda variable i (més moderades) a la renda fixa, l'or acostuma a actuar com a valor refugi. Hi ha gent que pronostica una pujada meteórica del preu de l'or, jo sóc força més moderat (si m'he de mullar diria que estarà entre el +5% i el +10%). En aquest cas l'inversor europeu tampoc es veurà beneficiat per l'efecte divisa, tal i com va succeir al 2022 (recordem que l'or, com gairebé tot, cotitza en dòlars).

Cal recordar també que hi ha molta gent que creu, erròniament, que una inflació elevada implica automàticament una pujada del preu del l'or. Això no és ben bé així, el preu de l'or, en tot cas, està relacionat amb els tipus reals (és a dir, els tipus d'interès nominals menys la inflació). Quan els tipus están per sota de la inflació (ja sigui perquè els bancs centrals no els pujen prou o perquè la inflació està descontrolada) és quan, teòricament, el preu de l'or puja. Així que la meva "tesi" és que, tot i que els bancs centrals tenen la intenció de lluitar contra la inflació, no se'n sortiran del tot.

Espero que us hagi semblat interessant aquesta entrada, molt més informal que les que acostumo a escriure. Com deia a l'inici, és només un "joc", a veure si l'encerto o no, no m'hi jugo res (la meva cartera es manté inalterable, com crec que ha de ser). Pot ser divertit comparar-ho amb els resultats reals, d'aquí un any veurem (tranquils que si m'equivoco no borraré l'entrada!). I vosaltres? Us atreviu a deixar per escrit les vostres prediccions?