Derivats financers IV: compra d'opcions put com a protecció
He decidit reprendre la sèrie d'entrades dedicades a explicar en què consisteixen els derivats financers amb aquesta breu entrada en la que parlaré d'una aplicació molt bàsica de les opcions financeres. Es tracta de la compra d'opcions put per a fer front a mercats baixistes, amb la compra d'aquest tipus de derivat financer podem protegir-nos (totalment o, el que és més habitual, de manera parcial) de les baixades que puguin experimentar els actius que tinguem en cartera.
Abans de començar, cal remarcar que aquesta estratègia no acostuma a ser barata i no sempre és la més eficient. Però, personalment, considero que és necessari conèixer bé com funciona si estem interessats en aprendre a protegir la nostre cartera, abans d'estudiar altres estratègies més complexes.
Com que a la segona entrada de la sèrie ja vaig explicar què són les opcions i quins tipus hi ha, avui no m'estendré gaire més i només faré un resum sobre en què consisteix exactament la compra d'opcions put:
Al comprar una opció put adquirim el dret a vendre un actiu al preu d'strike acordat
Una opció put és un contracte financer mitjançant el qual una de les parts adquireix el dret a vendre un determinat actiu financer (l'actiu subjacent) al preu que s'hagi acordat (strike price), mentre que l'altra part adquireix l'obligació de vendre aquell mateix actiu al preu acordat. En aquest cas, com parlem de comprar opcions put, estem adquirint el dret (però, molt important, no l'obligació) a vendre a un preu determinat.
La "gràcia" d'aquesta transacció és que aquest dret el podrem exercir (o vendre a algú altre) passi el que passi mentre el contracte segueixi vigent. Això vol dir que el posseïdor d'una put podrà vendre al preu acordat (strike) encara que en aquell moment el preu de mercat (spot) sigui inferior.
Per a comprar una put hem de desemborsar una prima (que dependrà dels valors intrínsec i extrínsec de l'opció)
Evidentment, adquirir aquest dret té un cost, així que haurem de pagar la corresponent prima, que dependrà del valor intrínsec (la diferencia entre strike i spot en aquell moment) i del valor extrínsec (en funció de la data de venciment i la volatilitat implícita) de l'opció. L'import que paguem anirà a parar a la butxaca de quin ens hagi venut la put, ja que el venedor està assumint un risc important (la possibilitat d'haver de comprar obligatòriament un actiu per un preu superior al de mercat). En certa manera, el comprador li transfereix el seu risc al venedor, seria equivalent a pagar la prima d'una assegurança.
Per a entendre de manera més visual com funciona això de les puts, des del punt de vista del comprador, podeu donar-li una ullada a la següent gràfica:
A mesura que el preu de l'actiu subjacent baixa per sota del preu d'strike, més benefici teòric pot obtenir el comprador d'una put. Per altra banda, si l'actiu subjacent puja les pèrdues estan limitades pel cost de la prima pagada.
Podem usar la compra d'opcions put per a protegir-nos de caigudes en la valorització de les nostres accions
Un cop repassat el concepte d'opció put, explicaré de quina manera ens pot servir per a protegir la nostra de cartera amb un exemple:
Com deia a l'inici, aquesta estratègia ens pot servir per a cobrir totalment o (més habitualment) de manera parcial la nostra cartera.
En el primer cas, suposem que tenim 100 accions d'una determinada empresa i que volem seguir mantenint-les en cartera a llarg termini però, al mateix temps, ens amoïna que la seva cotització pugui patir una davallada significativa en el curt termini. Si comprem 1 opció put adquiriríem el dret a vendre les 100 accions (habitualment cada opció dóna dret sobre 100 accions) a un preu determinat.
Evidentment, no ens resultaria rendible adquirir puts amb un strike molt per sobre del spot actual (el cost de la prima seria massa elevat ja que l'opció tindria molt valor intrínsec), però si que podríem adquirir puts a un preu raonable que tinguin el seu strike lleugerament inferior al spot en aquell moment.
No es imprescindible exercir la put per a "beneficiar-nos" de la caiguda de les cotitzacions
Si ho mirem de manera conjunta (tenint en compte les accions que ja teniem i la put comprada), si la cotització continua pujant ens beneficiaríem de la revalorització de les nostres 100 accions, però perdríem l'import de la prima desemborsada.
Per contra, si la cotització caigués per sota del preu d'strike, tindríem varies opcions a l'hora de fer ús del nostre dret i limitar les pèrdues:
- Exercir la put (vendre les 100 accions segons preu d'strike) i oblidar-nos.
- Exercir la put (vendre les 100 accions segons preu d'strike) i recomprar-les al preu de mercat. A efectes pràctics, seria el mateix que mantenir les 100 accions originals, comprar-ne 100 de noves a preu de mercat i després vendre-les al preu d'strike exercint la put.
- Vendre la put a algú altre i mantenir les 100 accions.
En aquest darrer cas, l'import de la prima que cobraríem seria superior a l'import que hem desemborsat originalment, ja que l'opció ha augmentat el seu valor intrínsec. Cal destacar que, de fet, en la mesura que l'augment del valor intrínsec no es vegi superat per la disminució del valor extrínsec degut al pas del temps, aquesta operació pot ser profitosa encara que la cotització no baixés per sota del preu d'strike. Fins i tot, en situacions d'alta volatilitat, podem trobar-nos que ambdós valors (intrínsec i extrínsec) augmentin a la vegada.
També podem comprar opcions put sobre ETFs o índexs
L'exemple anterior és molt senzill, ja que com només tenim 100 accions d'una mateixa empresa amb la compra d'una única put ja cobriríem íntegrament la nostra cartera. A mesura que la nostra cartera estigui més diversificada amb vàries accions i altres tipus d'actius (cosa molt recomanable) cobrir íntegrament la nostra cartera es complica i, molt important, s'encareix considerablement. Per això deia abans que, el més habitual, no es cobrir totalment la cartera si no només fer-ho de manera parcial, per a simplement limitar les pèrdues.
Podem trobar opcions put sobre diferents tipus d'actius, a més a més de sobre accions tal i com he mencionat a l'exemple anterior, també podem trobar opcions sobre ETFs o sobre índexs (com l'S&P 500 o l'EURO STOXX 50) que ens ajudarien a cobrir una cartera diversificada composada per diferents accions, fons d'inversió o ETFs.
Així, una cartera amb diferents fons d'inversió (com la meva) es pot complementar amb opcions put sobre un índex global (o un ETF que hi estigui indexat). De manera que, en cas de caiguda dels mercats, les opcions put comprades donin uns beneficis que contribueixin a reduir les caigudes del conjunt de la cartera.
El preu pagat per la prima condiciona enormement l'eficiència d'aquest estratègia
A l'inici de l'entrada feia una mena de disclaimer sobre aquesta estratègia: no sempre és la més eficient i, de fet, no té per què ser rendible. En moments de gran incertesa, que es tradueixen en una gran volatilitat als mercats, el cost de les primes pot ser força elevat (degut a que el valor extrínsec de les opcions augmenta). Aquest fet condiciona enormement l'eficiència de comprar puts com a protecció. Com el preu de les primes fluctua constantment, optimitzar el moment de compra és, tot i que força difícil, també molt important.
Si adquirim opcions put molt fora del diner (que l'strike de l'opció estigui molt per sota del preu de cotització del subjacent) amb l'objectiu de buscar un menor valor intrínsec i, per tant, pagar menys prima, no aconseguirem protegir-nos de manera eficient. Per a que l'opció entri en valor caldrà que la cotització del subjacent baixi molt, fent difícil que l'operació, vista conjuntament, sigui rendible.
La meva escassa experiència personal (que, honestament, es redueix a només un parell operacions d'aquest tipus) em confirma el que he explicat als paràgrafs anteriors: aquesta estratègia, duta a terme per un petit inversor no professional i en moments d'alta tensió als mercats (=primes elevades), pot servir per a reduir una miqueta les caigudes de la cartera. Si volem fer-ho bé, cal dedicar-hi una quantitat considerable de diners o buscar altres estratègies més eficients. En el meu cas, cobrint de manera molt parcial la cartera (és a dir, dedicant-hi molt pocs diners en relació al patrimoni total), la seva contribució ha sigut pràcticament insignificant en comparació amb la caiguda total de la cartera.
Com sempre, el contingut d'aquest blog és purament informatiu i amb una finalitat introductòria als temes tractats, així que abans de fer cap operació us recomano que ho estudieu tot detingudament i sigueu conscients dels riscos existents.
Per acabar, si voleu repassar la resta d'entrades introductòries als derivats financers publicades al blog, aquí teniu els enllaços a les entrades publicades fins ara:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada