Inversió en creixement: què és el Growth Investing?

Ja he escrit moltes entrades per a parlar de les diverses estratègies d'inversió existents (les podeu trobar classificades amb l'etiqueta "estratègies d'inversió"), però encara no n'havia dedicat cap a explicar detalladament què és la inversió en creixement o growth investing. Avui hi posaré remei amb aquesta entrada on parlaré sobre en què consisteix aquesta estratègia d'inversió, les seves semblances i diferències en relació amb altres estratègies, com podem invertir-hi (he triat alguns fons d'inversió que em semblen interessants) i un parell de llibres recomanables sobre aquest tema.

La inversió en creixement és una estratègia basada en la inversió en empreses amb un creixement esperat superior a la mitjana

La inversió en creixement (growth investing en anglès) és una estratègia d'inversió que té per objectiu augmentar el capital de l'inversor mitjançant la inversió en empreses amb un creixement esperat superior a la mitjana del mercat o del sector en el qual s'engloben. És, per tant, una estratègia aplicable únicament a la renda variable.

Aquest creixement esperat acostuma a fer referència al potencial que té l'empresa per a augmentar els seus beneficis en el futur. La teoria darrera d'aquesta estratègia d'inversió diu que aquest creixement farà augmentar el valor de l'empresa i el preu de les seves accions, obtenint per tant una rendibilitat superior a la mitjana del mercat (format tant per empreses amb capacitat de créixer com per empreses estancades en el seu creixement o, fins i tot, en clar retrocés).

Si assumim que els mercats són racionals i que podem ser capaços de predir quines empreses tenen potencial de creixement i quines no, sembla una hipòtesi força raonable. La realitat és que aquesta estratègia d'inversió ha tingut moments molt bons (com la darrera dècada) i d'altres no tan bons (com la dècada que va seguir a l'explosió de la bombolla puntcom). Això ha sigut així des dels seus inicis a mitjans del segle passat, quan Thomas Rowe Price (el "pare" d'aquesta estratègia d'inversió i fundador de la gestora que encara avui dia porta el seu nom) i, més endavant, Phil Fisher (autor del famós llibre "Common stocks and uncommon profits") van assentar les bases de la inversió en creixement.

Per a determinar el potencial de creixement s'utilitzen indicadors i ràtios com el creixement dels EPS, el marge de beneficis o el ROE

Com deia abans, un punt essencial d'aquesta estratègia és poder ser capaços de determinar si una empresa té o no potencial de creixement, per a fer-ho s'acostumen a fer servir una sèrie d'indicadors o ràtios, els principals serien els següents:

• Creixement de les vendes, dels beneficis i/o dels EPS (earnings per share, és a dir els beneficis dividits entre el nombre d'accions)
• Marge de beneficis (profit margin), la relació entre beneficis i vendes
• ROE (return on equity, és a dir la relació entre els beneficis i els recursos propis de l'empresa)

El creixement s'acostuma a mesurar en base a les dades històriques dels darrers anys (normalment 3, 5 o, si hi han prou dades, 10 anys) o al creixement esperat per als propers anys. En el primer cas s'assumeix el risc que el creixement dels darrers anys no es repeteixi en el futur, mentre que en el segon cas s'assumeix el risc que els analistes s'equivoquin en les seves estimacions.

Lògicament el creixement de les vendes no és garantia de creixement dels beneficis, ja que pot haver-se produït a base de reduir preus o amb un augment dels costos desproporcionat (disminuint així el marge de beneficis) o a costa de generar deute o ampliar capital per a adquirir altres empreses. Per aquest motiu s'acostuma a tenir en compte el creixement dels EPS sense perdre mai de vista el marge de beneficis i el ROE (com a mesura de la sostenibilitat del seu creixement).

La inversió en creixement pot utilitzar únicament criteris quantitatius (com si fos qualsevol altre factor d'inversió) o complementar-se amb criteris qualitatius

Si heu llegit l'entrada en la que parlava dels factors d'inversió, això d'utilitzar característiques quantificables (els indicadors i ràtios esmentats anteriorment) per a buscar millors retorns que el conjunt del mercat us resultarà familiar. De fet, la inversió en creixement pot ser considerada com un dels diferents factors d'inversió existent (per això a l'entrada sobre els factors també en parlo).

Alguns inversors en creixement, però, s'allunyen del que seria la inversió en factors més pura utilitzant també criteris qualitatius, a més a més del criteris quantitatius anteriors, per a determinar el potencial i la sostenibilitat del creixement dels beneficis d'una empresa. Aquests criteris qualitatius tenen, en comparació, un caire més subjectiu i es refereixen principalment a avantatges competitius (el que en anglès es coneix com a moat), uns avantatges que els permetrien protegir els seus beneficis i la seva quota de mercat en front de la competència.

La inversió en creixement no és necessàriament el contrari de la inversió en valor

Seguint amb la comparació amb altres estratègies d'inversió, s'acostuma a dir que la inversió en creixement és el contrari que la inversió en valor (en la seva versió basada únicament en criteris quantitatius, el value també seria un altre factor d'inversió). En realitat són dues estratègies que utilitzen uns indicadors totalment diferents, no pas indicadors contraris. Ara bé, no és gens habitual trobar empreses que compleixin alhora els criteris d'un inversor growth (alt creixement dels beneficis) i els d'un inversor value (baix PER i ràtio P/B): una empresa amb un alt creixement acostuma a estar "cara" segons el punt de vista d'un inversor en valor, mentre que una empresa "barata" no acostuma a presentar bons números pel que fa al creixement dels seus beneficis.

Això no vol dir, però, que les dues estratègies siguin completament oposades, simplement prioritzen indicadors diferents. De fet alguns inversors busquen un equilibri entre els indicadors growth i els indicadors value, és el que es coneix com GARP (growth at a reasonable price, és a dir, creixement a un preu raonable). Un dels inversors que va popularitzar aquesta estratègia intermèdia va ser Peter Lynch, gestor del mític i profitós fons Magellan.

Per a invertir en creixement podem seleccionar nosaltres mateixos les accions o invertir a través de fons d'inversió o ETFs

En definitiva, la inversió en creixement té unes bases generals que després els inversors poden particularitzar en funció de la seva filosofia d'inversió. Si estem interessats en la inversió growth tenim moltes alternatives, des de seleccionar nosaltres mateixos les accions que formaran part de la nostra cartera (utilitzant criteris purament quantitatius o analitzant també les empreses de manera qualitativa) fins a deixar que, a través d'un fons d'inversió o d'un ETF, sigui un altre qui les seleccioni per nosaltres.

Si fem la selecció nosaltres mateixos ens trobarem que moltes de les empreses considerades com growth acostumen a ser empreses de recent creació o relativament noves, de petita capitalització, centrades en el sector tecnològic o que desenvolupen la seva activitat a països emergents. Evidentment, aquests són sectors o regions on el potencial de creixement és més elevat que en indústries més consolidades o en països ja desenvolupats.

Si volem deixar la responsabilitat de decidir quines empreses formaran part de la cartera en mans d'experts (suposadament), com sempre, tenim una oferta realment àmplia de fons d'inversió i ETFs. A continuació enumero alguns dels fons growth més interessants i més seguits per la comunitat inversora:

• Seilern World Growth (IE00B2NXKW18), amb un TER del 1,65%, gestionat per Peter Seilern
• Fundsmith Equity (LU0690375182), amb un TER del 1,11%, gestionat per Terry Smith
• MS Global Opportunity (LU0552385618), amb un TER del 1,88%, gestionat per Kristian Heugh
• Robeco Global Consumer Trends (LU0187079347), amb un TER del 1,71%, gestionat per Richard Speetjens
• Baillie Gifford Worldwide Positive Change (IE00BK5TW941), amb un TER del 1,58%, gestionat per Kate Fox
• Comgest Growth World (IE00BD5HXK71), amb un TER del 2,04%, gestionat per Richard Mercado
• Numantia Patrimonio Global (ES0173311103), amb un TER del 1,91%, assessorat per Emérito Quintana

Aquesta és només una selecció de fons globals denominats en euros (la majoria sense cobertura de divisa), en podeu trobar molts d'altres amb diferents maneres d'implementar l'estratègia growth i amb diferents característiques. Com sempre, no són cap recomanació, només una ajuda per a que podeu investigar pel vostre compte (com diuen els angloparlants: DYOR, do your own research), comparar-los i triar aquell que millor s'ajusti al vostre perfil com a inversor.

Acostumo a parlar de fons d'inversió perquè és el producte que utilitzo principalment per a invertir, però també podeu trobar ETFs que inverteixen en empreses de creixement, tant de manera passiva (com el Vanguard Growth ETF) com de manera activa (com els ETFs de la gestora Ark Invest, gestionats per Cathie Wood, que últimament estan molt de moda).

Recomanacions de llibres sobre inversió en creixement

Per últim, aquí teniu un parell de llibres per si voleu aprendre alguna cosa més sobre aquesta estratègia d'inversió. Us deixo l'enllaç d'afiliat a Amazon, per si amb la vostra compra voleu contribuir al manteniment i al creixement d'aquest blog:

• Investing for growth. Escrit per Terry Smith, gestor d'un dels fons esmentats anteriorment. Hi desgrana els criteris que utilitza com a inversor i que li han reportat tan bons resultats des dels seus inicis.
• Common stock and uncommon profits / Acciones ordinarias y beneficios extraordinarios. Escrit per Phil Fisher, com deia a l'inici d'aquesta entrada, un dels inversors que va assentar les bases de la inversió en creixement, és un clàssic de l'any 1958 però gran part del seu contigunt segueix totalment vigent avui en dia.