Com triar els millors fons indexats per a invertir?

Triar entre les diferents opcions que tenim al nostre abast acostuma a ser una tasca difícil. I, la majoria de vegades, quantes més opcions tenim més difícil ens resulta decidir. Al món de la inversió succeeix això mateix, a l'hora d'invertir ens trobem davant d'un gran ventall de diferents tipus d'actius on podem invertir, que es veu multiplicat pel gran nombre de productes diferents per a poder invertir-hi que ens ofereix la indústria financera (sempre a la recerca de nous serveis a oferir als seus clients i de noves comissions a cobrar). Aquest enorme ventall d'opcions pot arribar a ser aclaparador per a qualsevol inversor.

Fins i tot una cosa a priori tan simple com indexar-se pot semblar massa complex si ens deixem aclaparar per la gran quantitat de fons indexats que hi ha al mercat. Amb aquesta entrada pretenc fer aquesta tasca una mica més senzilla gràcies a alguns criteris bàsics que ens poden servir per a trobar el millor fons indexat o, més ben dit, aquell que s'adeqüi millor a la nostra filosofia d'inversió.

De manera que aquesta entrada serà força pràctica, donaré per fet que ja coneixeu els aspectes més teòrics i els fonaments d'aquest estratègia d'inversió. Si no els coneixeu, abans de començar a llegir aquesta entrada, podeu donar-li una ullada a l'entrada sobre la indexació on hi parlo. I si voleu conèixer diferents maneres de conformar una cartera d'inversió utilitzant aquesta estratègia podeu donar-li una ullada a una altra entrada: Les carteres Boglehead (fons indexats: simplificació, diversificació i baix cost).

Els principals criteris per a triar un fons indexat són l'eficiència i l'eficàcia amb que replica el seu índex de referència

Abans de començar vull recordar que tenim diferents maneres d'indexar-nos: podem utilitzar fons d'inversió o utilitzar ETF (exchanged-traded funds o fons d'inversió cotitzats), cadascun amb les seves particularitats, avantatges i inconvenients. En aquesta entrada parlaré de fons d'inversió indexats i no d'ETFs, tot i que la majoria de criteris que esmentaré són aplicables a ambdós productes d'inversió, simplement pel fet que jo personalment utilitzo sobretot fons d'inversió (ja que, en el meu cas particular, em resulta més avantatjós).

Tal com deia abans, la indexació és una estratègia molt simple (no utilitzo aquest adjectiu de forma pejorativa, més aviat al contrari, crec que la simplicitat és un avantatge per a l'inversor), ja que només es tracta de replicar un índex. Així que avaluar fons indexats és en realitat també molt simple: en allò que ens hem de fixar principalment és que el fons repliqui el seu índex de referència amb eficiència i eficàcia.

Quant més baix sigui el seu cost (mesurat en TER o OGC) més eficient serà el fons indexat

Pel que fa a l'eficiència, això es tradueix en que el fons indexat repliqui el seu índex de referència amb el menor cost possible per a l'inversor. Evidentment, tenim una molt bona manera de mesurar aquesta eficiència: les comissions.

De comissions n'hi ha de molts tipus (de gestió, de dipòsit, de subscripció, de reemborsament o d'èxit) i de vegades no és tan senzill fer comparacions entre diferents fons indexats, per sort tenim dos indicadors anomenats TER i OGC (Total Expense Ratio i Ongoing Charges, respectivament) que ja tenen en compte totes les comissions esmentades anteriorment (a excepció de la comissió d'èxit que no s'inclou en el OGC però sí en el TER).

Aquests indicadors tan útils per a comparar fons els podem trobar fàcilment consultant la fitxa del fons en qüestió (el KID / Key Information Document, o KIID / Key Investor Information Document per als fons que es refeixen per la normativa europea UCTIS), la informació que ens faciliti la nostra entitat comercialitzadora de fons o qualsevol pàgina web per a comparar fons d'inversió (com ara Morningtar).

Per a mesurar l'eficàcia del fons indexat ens haurem de fixar en el valor dels paràmetres alfa, beta, tracking error i R²

Per altra banda, l'eficàcia, en el cas dels fons indexats, es refereix a l'exactitud amb que el fons indexat replica el seu índex de referència. Tenim molts paràmetres per a mesurar l'exactitud o la diferència de retorns entre un fons i el seu índex, a continuació explicaré el concepte que hi ha darrere dels principals paràmetres que poden ser utilitzats per a comparar fons indexats:

• Alfa: mesura la diferència de rendibilitat entre un fons i el seu índex de referència. Si busquem un fons indexat que repliqui eficaçment el seu índex de referència, el valor de la alfa haurà de ser el més proper possible a 0 (això voldrà dir que la seva rendibilitat haurà sigut la mateixa que l'índex). Si el valor és positiu haurà obtingut major rendibilitat i si és negatiu haurà obtingut menor rendibilitat.
• Beta: mesura la diferència de volatilitat entre un fons i el seu índex de referència. Si busquem un fons indexat eficaç ens haurem de fixar que el seu valor sigui el més proper possible a 1 (això voldrà dir que la seva volatilitat haurà sigut la mateixa que l'índex). Si el seu valor és superior a 1 el fons haurà tingut una major volatilitat, mentre que si és inferior a 1 la seva volatilitat haurà sigut inferior.
• Tracking error: mesura la volatilitat de la diferència de rendibilitat entre un fons i el seu índex de referència. En aquest cas, si busquem un fons indexat ens haurem de fixar que el seu valor sigui el més baix possible (idealment 0).
• R²: mesura la variació de la rendibilitat d'un fons en relació amb la variació de la rendibilitat del seu índex de referència. Si busquem un fons indexat ens haurem de fixar que el valor de R² sigui el més proper possible a 1.

Si volem fer bé la feina cal avaluar tots quatre paràmetres, encara que habitualment només es parla del tracking error (i, de vegades, també de la R²) quan s'analitza l'eficàcia d'un determinat fons a l'hora de seguir el seu índex de referència. Tot i que l'alfa i la beta s'utilitzen sobretot per a avaluar fons de gestió activa, també ens poden donar informació molt valuosa sobre els fons indexats.

Sobretot en els cas dels ETFs, també s'ha de tenir en compte el tipus de rèplica: física, sintètica o "millorada"

Molts inversors també tenen en compte el mètode que s'utilitza per a replicar l'índex de referència. El tipus de rèplica utilitzat té impacte sobre l'eficiència que mencionava abans (els costos que el fons repercuteix sobre l'inversor) i l'eficàcia amb que rèplica l'índex.

• Rèplica física: El primer tipus de rèplica, el més senzill d'entendre, seria el físic: el fons simplement ha de tenir en cartera la totalitat dels actius que composen l'índex, en la mateixa proporció que el propi índex. Per exemple, un fons que repliqui l'S&P500 tindria accions de les 500 empreses nord-americanes que composen l'índex, el nombre d'accions que ha de tenir de cadascuna d'elles vindria definit pel seu valor en el mercat (la capitalització).
• Rèplica sintètica: Per contra, la rèplica sintètica utilitza derivats financers per replicar el seu índex de referència. Resumidament, un derivat financer és un contracte entre dues o més parts relatiu a un determinat actiu financer, en aquest cas concret seria un acord entre el fons i un banc d'inversió on aquest darrer es compromet a traslladar al fons la rendibilitat obtinguda per l'índex replicat.
• Rèplica "millorada": Per últim, hi ha un tipus de rèplica molt semblant a la física que es coneix com a enhanced, que vol dir millorada (quan dic que es coneix realment vull dir que els gestors de fons, potser en un bon exercici de marketing, l'han anomenada així). Bàsicament es tracta d'una rèplica física però deixant fora aquells actius que tenen un pes insignificant dins l'índex, de manera que els costs de gestió es redueixin (menys actius que gestionar i menys operacions a realitzar) però sense que això suposi que els retorns del fons es desviïn del seu índex de referència.

És habitual que en la rèplica sintètica els costos siguin més baixos que en la física. Respecte a l'exactitud amb que es replica l'índex de referència, en condicions normals no acostuma a haver-hi gaire diferència (alguns sintètics tenen menys tracking error). En condicions "no-normals" està per veure, per això deia que alguns inversors tenen molt en compte el tipus de rèplica, ja que la rèplica sintètica té alguns riscos afegits (risc de contrapart o possibles conflictes d'interès) que la rèplica física no té.

Cal remarcar que tot això aplica sobretot als ETFs, els fons d'inversió més habituals a l'abast dels petits inversors particulars europeus (els que es regeixen pel que es coneix com normativa UCITS) acostumen a ser de rèplica física.

Altres aspectes a tenir en compte: accessibilitat, comissió de custodia i seguretat

Un altre aspecte que haurem de tenir en compte, a més a més de l'eficiència (costos) i eficàcia (exactitud de la rèplica), és l'accessibilitat del fons indexat en qüestió. Aquest aspecte és molt senzill d'entendre: simplement fa referència a si tenim la possibilitat o no de subscriure participacions del fons com a inversors particulars i de la dificultat o senzillesa a l'hora de fer-ho. Per a saber-ho només ens hem de preguntar si el puc subscriure a la meva entitat financera o comercialitzadora de fons habitual i si es requereix un capital mínim per a subscriure participacions.

Hem d'estar alerta perquè algunes entitats o comercialitzadores poden cobrar-nos comissions de custodia al invertir en determinats fons d'inversió. Aquesta comissió no està inclosa en el TER o el OGC (ja que no és inherent al fons si no que la repercuteix l'entitat que fa d'intermediària entre gestora i inversor) així que l'haurem de tenir molt en compte al comparar l'eficiència de diferents fons.

Per últim, un altre aspecte que molts inversors tenen en compte és la seguretat dels actius en possessió del fons. Algunes gestores utilitzen part dels seus actius (accions, bons o qualsevol altre tipus d'actiu en funció de la categoria del fons) per a prestar-les a tercers. D'aquest préstec d'actius la gestora n'obté uns beneficis que, en part, habitualment repercuteixen en unes menors comissions per a l'inversor. Però, per altra banda, hi ha el risc que en determinats casos l'entitat que ha rebut els actius en préstec no pugui retornar-los. Per aquest motiu alguns inversors prefereixen que percentatge d'actius en préstec sigui mínim o que les garanties (els anomenats col·laterals) exigides a les entitats que reben els actius en préstec siguin d'alta qualitat creditícia. Aquesta informació la podem trobar al KID/KIID o als informes anuals i semestrals dels fons.

Les comparacions sempre cal fer-les entre fons de la mateixa categoria

Cal remarcar que qualsevol comparació entre diferents fons indexats només té sentit en cas que comparem fons de la mateixa categoria. Això vol dir que no podem comparar mai un fons de renda fixa amb una altre de renda variable, o un de renda variable europea amb un altre de renda variable emergent. Per exemple, si comparem les comissions, ens trobarem que qualsevol fons de renda fixa tindrà menors comissions que un de renda variable, o que un fons de renda variable emergent serà habitualment més car que un de renda variable nord-americana o europea.

En aquest sentit, el més recomanable és decidir primer l'assignació d'actius que ha de tenir la nostra cartera d'inversió. És a dir, decidir quin percentatge de la nostra inversió destinarem a fons de renda fixa governamental, renda fixa corporativa, renda variable global, renda variable emergent, etc. (Per a més informació podeu donar-li una ullada a la meva entrada sobre les carteres Boglehead). Després, un cop feta aquesta assignació és quan hauríem de fer la selecció del millor fons indexat, o el més adequat per a la nostra cartera indexada segons el nostre perfil d'inversor, comparant entre fons indexats de la mateixa categoria.

Principals gestores de fons indexats

Com deia a l'inici, avui dia l'oferta de fons indexats és molt extensa (pot ser massa i tot si, com també deia a l'inici, ens deixem aclaparar). Per a facilitar-vos una mica la feina us deixo un llistat amb les principals, ara per ara, gestores que ofereixen fons indexats de qualitat (segons els criteris definits en aquesta entrada) i fàcilment accessibles per als inversors particulars:

• Vanguard
• iShares (Blackrock)
• Fidelity
• Amundi
• Pictet

Espero que aquesta entrada us pugui resultar útil, si voleu fer qualsevol pregunta relacionada amb els fons indexats si us plau deixeu els vostres comentaris!