La inversió en or: alguns arguments a favor (i en contra) i diferents maneres d'invertir-hi

La utilitat de l'or va més enllà de la fabricació de joies amb les que engalanar els nostres cossos, l'or també pot ser una opció d'inversió. A aquesta entrada parlaré dels motius que fan de l'or un actiu més a tenir en compte a l'hora d'invertir, dels principals arguments a favor (i en contra) d'incorporar-lo a les nostres carteres d'inversió i de les diverses alternatives que tenim en cas que vulguem invertir-hi.

L'or reuneix les propietats bàsiques del diner: mitjà de pagament, unitat de compte i dipòsit de valor. A més a més, és perdurable, fàcil de transportar i relativament escàs

No cal que expliqui què és l'or, oi? De ben segur que tots estem familiaritzats amb aquest metall lluent i de color groguenc i la gran majoria sabem també que, des de temps immemorials, s'ha fet servir com a mitjà de pagament, unitat de compte i dipòsit de valor:

• Mitjà de pagament: comunament acceptat per a comprar béns i serveis 
• Unitat de compte: permet quantificar el valor de béns i serveis
• Dipòsit de valor: conserva el seu valor al llarg del temps, permetent-nos comprar béns i serveis en un futur

Les tres funcions enumerades anteriorment són les propietats bàsiques que, segons els economistes, ha de tenir qualsevol actiu per a que pugui ser considerat com a diner. Al llarg de la història, i arreu del món, hi ha hagut molts altres actius que han ostentat aquesta consideració (petxines, sal, pedres gegants, altres metalls preciosos, lletres de canvi i paper moneda, etc.).

Però, sens dubte, l'or (juntament amb la plata) ha sigut l'actiu més comunament acceptat a tots els països i a totes les èpoques de la història, incloent la nostra. A diferència d'altres actius, l'or és perdurable, fàcil de transportar i relativament escàs (o, com a mínim, la nostra capacitat anual d'extracció és poc significativa en comparació amb la quantitat de reserves existents al món).

Des de la fi del patró or, el diner fiat ja no està recolzat per or físic

Així que, primerament, es va anar generalitzant l'adopció de les monedes d'or com la divisa (el diner emès pels estats) més estesa i acceptada arreu del món. Després, els estats van començar a emetre monedes fetes d'altres metalls (menys valuosos que l'or) i bitllets de paper, però que tenien el recolzament de l'or físic que hi havia custodiat a les cambres cuirassades dels Bancs Central. Aquest recolzament (cada peça de llautó o paperet equival a una quantitat determinada d'or) és el que coneixem com a patró or. 

Fins no fa gaire, relativament, podies anar al Banc Central corresponent amb les teves peces de llautó i bitllets per a que te'ls intercanviessin per la quantitat d'or equivalent. Però el patró or va passar a la història. Ja havia patit tensions moltes vegades al llarg de la seva història (bàsicament, sempre que els estats necessitaven més diners per a poder finançar les seves guerres), però les dues guerres mundials van marcar un punt d'inflexió i molts països van acabar abandonant-lo de manera definitiva. Els Acords de Bretton Woods després de la Segona Guerra Mundial van suposar, entre altres coses, que els Estats Units es comprometessin a mantenir el patró or per a la seva divisa, el dòlar. Finalment, l'any 1971, també els Estats Units van abandonar el patró or i, en part, també va ser a causa d'una guerra, en aquest cas la del Vietnam.

Així doncs, avui dia, les divises estan recolzades únicament pels estats (o conjunt d'estats, com en el cas de l'Euro) que les emeten. Els Bancs Centrals poden imprimir bitllets sense que hi hagi d'haver or físic a les seves cambres cuirassades que recolzin les noves emissions. El valor del diner fiat, així s'anomena el diner de curs legal emès i recolzat per un estat, depèn doncs de la confiança en aquest estat, per això el diner fiat és també diner fiduciari (paraula que, etimològicament, prové del llatí fiducia, és a dir, "confiança").

El valor de l'or no depèn de la confiança en un estat determinat i està descorrelacionat amb altres actius

I per què he explicat tota aquesta història? Doncs perquè un dels arguments a favor de l'or és, precisament, la seva utilitat en contraposició al diner fiat. L'or no es pot imprimir màgicament, és un recurs finit i s'ha d'extreure de les entranyes de la Terra (amb l'elevat cost que això suposa). La seva utilitat com a diner és acceptada a tot arreu, per tant té un valor que no depèn de la confiança que puguem tenir en un estat determinat.

L'or, per tant, pot mantenir la seva utilitat com a diner (com a mitjà de pagament i unitat de compte, però sobretot com a dipòsit de valor) fins i tot durant les crisis més greus, com quan un estat fa fallida i la seva divisa passa a ser paper mullat. Això també implica que pot protegir-nos de la inflació creada quan les impressores de bitllets funcionen a tota màquina.

I, per últim però no menys important, les seves particulars característiques fan que el seu preu estigui descorrelacionat en relació amb la resta d'actius, com la renda variable i la renda fixa. Altres metalls preciosos (com la plata, el platí o el pal·ladi) tenen més aplicacions industrials que l'or, això suposa que el seu preu depengui majorment de la seva demanda per part de la indústria. En canvi el preu l'or, tot i que també té algunes aplicacions industrials (s'utilitza sobretot en electrònica per a fabricar certs connectors, ja que és molt bon conductor de la energia elèctrica, resisteix molt bé la corrosió i té bones propietat mecàniques), no es veu pràcticament afectat per les fluctuacions de la demanda industrial.

Per tots el motius anteriors, es considera que l'or és un valor refugi, quan tota la resta d'actius (divises, renda variable, renda fixa pública i privada, etc.) perden el seu valor, invertir en or pot ajudar a esmorteir la pèrdua de valor de la nostra cartera o, fins i tot, contribuir a que es revaloritzi.

En canvi, l'or no produeix cap tipus de flux de caixa i al seva correlació amb la inflació és dubtosa

L'or com a inversió també té detractors, un dels principals arguments en contra és que no produeix cap tipus flux de caixa, a diferència de la renda variable (que genera dividends) o de la renda fixa (que genera interessos). Això vol dir que, fent servir l'exemple que s'utilitza habitualment, si adquirim una determinada quantitat d'or i la deixem tancada dins d'una caixa forta durant 100 anys, quan obrim la caixa seguirà havent-hi exactament la mateixa quantitat d'or, és evident que no s'haurà multiplicat màgicament.

També es dubta de la seva correlació amb la inflació. Les dades recents demostren que un augment de la inflació no implica sempre un augment del preu de l'or (i viceversa: moltes vegades l'augment del preu de l'or no té relació directa amb l'augment de la inflació). Més aviat, sembla que el preu de l'or està més relacionat amb la capacitat (o, millor dit, amb la perspectiva de la capacitat) dels estats per a controlar la inflació, mitjançant instruments com ara els tipus d'interès. Quan la inflació està descontrolada (o es percep que ho està o que ho estarà en el futur) és quan l'or realment es revaloritza.

La rendibilitat individual de l'or és força irregular, però dins d'una cartera ben diversificada, por contribuir a millorar la rendibilitat conjunta de la cartera  

Per últim, podem dir que la rendibilitat de l'or com a actiu per si sol és bastant irregular. Ha tingut períodes realment bons (la dècada dels 70 o el període anterior a la crisis del 2008) i d'altres realment dolents (com els 80, 90 o la darrera dècada descomptant els seus darrers anys). Però, si realitzem backtests de diferents carteres incorporant un percentatge d'or succeeix una cosa molt interessant en la majoria de casos: la rendibilitat de la cartera en el seu conjunt millora significativament.

Evidentment, com sempre recordo, els backtests només tenen en compte el passat i no són cap garantia de rendibilitats futures. Tot i així, degut a la seva descorrelació històrica amb la resta d'actius i a la seva potencial rendibilitat en determinades situacions econòmiques, molts inversors professionals són partidaris d'incorporar or a la cartera d'inversió. Potser l'exemple més conegut és el de Harry Browne i la seva cartera permanent.

Tenim 3 opcions per a invertir en or: or físics, drets sobre or físic i ETF/ETC

Si, un cop valorats els arguments a favor i en contra, arribem a la conclusió que volem que la nostra cartera d'inversió també incorpori un determinat percentatge d'or, trobarem que tenim diferents maneres de fer-ho. A continuació, com a punt final d'aquesta entrada, parlaré de com pot un inversor particular invertir en or.

He ordenat les diferents opcions segons la "proximitat" de l'or. Com mencionava abans, l'or es considera un valor refugi quan la resta d'actius (incloent el diner fiat) perden el seu valor, es per això que la majoria d'inversors aconsellen tenir l'or com més a prop millor, reduint el nombre d'intermediaris entre nosaltres i el nostre or. Cada intermediari suposa un risc de que la cadena es trenqui i no puguem fer ús de l'or en cas de necessitat.

• Or físic: L'opció més recomanable és, per descomptat, tenir l'or de manera física nosaltres mateixos. No parlo d'or en forma de joies (estaríem pagant un sobrepreu degut a la feina d'orfebreria i tota la cadena de producció, distribució i marketing que hi pugui haver darrere, a més a més l'or de joieria acostuma a incorporar altres metalls per a millorar les seves propietats mecàniques), parlo de lingots i de monedes bullion (no de col·leccionisme, ja que també estaríem pagant un sobrepreu). No cal que pensem en lingots tan grans com els de la fotografia que il·lustra aquesta entrada (que pesen entre 11 i 13 kg), també n'hi han de més petits (de fins a 1 unça troy, la unitat de mesura que s'utilitza habitualment per als metalls preciosos i que equival a uns 31 grams aproximadament). De monedes bullion encara en podem trobar amb un pes inferior, corresponent a fraccions d'unça troy. L'únic inconvenient, gens menyspreable, d'invertir en or físic són els riscos inherents a la seva custodia. 
• Drets sobre or físic: La següent opció és contractar l'adquisició i custodia a alguna de les empreses especialitzades existents, com ara BullionVault o The Perth Mint. Dins d'aquest opció podem diferenciar entre l'or assignat i el no assignat, en el primer cas cada lingot o moneda custodiat tindria un nom i cognoms (els de l'inversor que en sigui propietari) mentre que en el segon cas tot l'or custodiat formaria un fons comú (com a inversors tindríem drets sobre la quantitat d'or que ens correspongués, però no sobre uns lingots o monedes concrets).
• ETF/ETC: La tercer opció es fer-ho a través d'un ETF/ETC. El seu funcionament és similar al de qualsevol altre tipus d'ETF (la denominació ETC, a Europa, simplement aplica al ETFs que inverteixen en matèries primeres): els inversors aporten el seu capital a un fons comú i el gestor de l'ETF s'encarrega de la gestió del patrimoni. És important remarcar que hi han ETFs de rèplica física (recolzen el seu valor amb or físic) i de rèplica sintètica (utilitzen derivats per replicar el preu de l'or). Evidentment, els de rèplica sintètica tenen unes despeses més baixes (no han d'adquirir ni custodiar convenientment l'or), però tenen major risc. Alguns exemples de ETFs de rèplica física fàcilment accessibles pel petit inversor podrien ser el WisdomTree Physical Swiss Gold (DE000A1DCTL3) o l'Invesco Physical Gold (IE00B579F325).

No trobarem gaires fons d'inversió amb alta exposició al preu de l'or, això és degut a les regulacions que apliquen a la gestió i comercialització de fons d'inversió a Europa. Així que, actualment, la manera més efectiva d'invertir en or mitjançant instruments d'inversió col·lectiva és fent-ho a través d'ETF/ETC.

Intencionadament, he deixat fora del llistat anterior les accions d'empreses que es dediquen a l'extracció d'or o amb royalties sobre mines d'or, així com els fons d'inversió o ETFs que inverteixen en aquest sector. Tot i que la cotització d'aquestes empreses està relacionada amb el preu de l'or, no hi ha una correlació perfecta, ja que s'hi afegeixen molts altres factors relacionats amb el funcionament de les pròpies empreses.

Espero que us hagi agradat la entrada i us hagi pogut servir com una primera introducció a la inversió en or. Si creieu que pot ser útil a altres inversors particulars, si us plau compartiu-la a les vostres xarxes socials. A properes entrades parlaré amb més detall de les 3 maneres d'invertir en or: or físic, drets sobre l'or i els diferents ETF/ETC amb exposició a l'or que existeixen.