Fons d'emergència: què és? quants diners cal destinar-hi? on dipositar-los?

Si volem fer una bona gestió de les nostres finances personals no ens podem limitar a estalviar, estem obligats a invertir per a evitar que la inflació vagi fent minvar els nostres estalvis any rere any. Però, fins i tot en una cartera ben diversificada, la inversió no està exempta de riscos. Hi han riscos de mercat, que fan que el valor de la nostra inversió experimenti fluctuacions, i riscos de liquiditat, que fan que no puguem disposar dels nostres diners amb la rapidesa i facilitat que desitgem.

Foto per TaxCredits.net

Per aquests motius és indispensable que disposem d'un coixí per a poder fer front a possibles eventualitats. Aquest coixí és el que anomenem fons d'emergència, en aquesta entrada parlaré sobre què és, quants diners cal destinar-hi i on hem de tenir el nostre fons d'emergència. 

El fons d'emergència està format per els diners que reservem per a fer front a possibles eventualitats sense necessitat de endeutar-nos o malvendre les nostres inversions

La definició (informal) de fons d'emergència és molt simple: com deia anteriorment, són aquells diners que reservem per a fer front a possibles eventualitats.

Alguns exemples concrets d'eventualitats podrien ser:

• que se'ns espatlli la rentadora (o la nevera o la caldera o qualsevol altre electrodomèstic) i haguem de comprar-ne una de nova
• que necessitem reparar una avaria important del cotxe
• que haguem de fer front a despeses mèdiques o assistencials en cas de malaltia
• que ens arribi una notificació d'hisenda amb una sanció econòmica
• que perdem totalment o parcialment la nostra font d'ingressos (per acomiadament en cas de ser assalariat o per una crisi que ens faci reduir la nostra facturació en cas de ser autònoms)

Disposar d'un fons d'emergència ens permet no haver de recórrer a demanar un préstec d'urgència o haver de malvendre les nostres inversions per a poder disposar d'efectiu d'una manera ràpida i així poder fer front a alguna de les eventualitats que he enumerat abans.

Habitualment, el fons d'emergència és equivalent a 6 mesos de despeses, ajuntant aquest nombre en funció de les nostres circumstàncies personals

El concepte i la seva utilitat és molt senzill d'entendre, ara bé, la pregunta més habitual respecte al fons d'emergència sol ser: quants diners cal que hi destinem?

Una primera aproximació, molt emprada, és que el fons d'emergència sigui equivalent a les despeses de 6 mesos. Aquí compatibilitzaríem les despeses "normals" (no les excepcionals), com ara lloguer/hipoteca, llum, aigua, gas, alimentació i altres despeses imprescindibles.

Sobre aquesta primera aproximació podem fer ajustaments en base a les següents variables:

• L'estabilitat dels nostres d'ingressos. Si som autònoms i la nostra facturació és molt variable, seria convenient augmentar el fons d'emergència per a poder fer front a les temporades de baixa facturació.  
• La seguretat de la nostra font d'ingressos. Per exemple, si som funcionaris la probabilitat de perdre la feina es pràcticament inexistent, així que el nostre fons d'emergència podria ser més reduït. Just al contrari del que faríem si el nostre contracte laboral fos molt precari.
• La nostra capacitat per a trobar noves fonts d'ingressos. En cas de perdre la feina, quant de temps calculem que tardaríem a trobar-ne una de nova?
• L'existència de sistemes de previsió socials, públics o privats. També, en cas de perdre la feina, tindríem dret a rebre prestacions per atur? Quin import i durada tindrien les prestacions? (Per a saber-ho podem fer els càlculs corresponents a la pàgina del SEPE). També inclouríem aquí qualsevol assegurança o pla de previsió social privat.
• La probabilitat d'haver de fer front a despeses importants en un futur proper. Per exemple, si el nostre cotxe és molt antic, és molt probable que no tardi gaire a fallar i que haguem de realitzar reparacions costoses o, fins i tot, canviar-lo per un altre de més nou. Si necessitem cotxe per a treballar o per a fer la nostra vida, seria molt convenient augmentar el nostre fons d'emergència per a poder fer front a tal eventualitat.
• La nostra capacitat per a reduir despeses. Si tenim marge per a reduir temporalment les nostres despeses en cas de necessitat, per exemple reduint els diners que destinem a activitats d'oci (cinema, espectacles, menjar fora de casa, etc.) o en alimentació (menjant mortadel·la d'olives en comptes de pernil "del bo"...).

En base a les variables anteriors, podem obtenir una quantitat que s'ajusti a les nostres circumstàncies personals. Altres pàgines utilitzen regles per a obtenir una quantitat concreta, jo en canvi crec que moltes de les variables són força subjectives i, al final, entra en joc una altra variable encara més subjectiva: amb quina quantitat em sentiria còmode passi el que passi?

Com es pot deduir, l'eventualitat que sol tenir major pes és la pèrdua de la nostra font d'ingressos. Aquest serà el factor més determinant a l'hora de determinar la quantitat que cal destinar al nostre fons d'emergències. Així, els 6 mesos estàndard, es poden convertir en 3, 12 o 24 (qualsevol quantitat es bona si, com deia, s'ajusta a les nostres circumstàncies personals).

El fons d'emergència ha de estar separat de la resta, en actius lliures de risc i amb molta liquiditat, com ara els comptes corrents o alguns dipòsits bancaris.

Un cop decidida la quantitat, només ens resta decidir on dipositarem els diners dels fons d'emergència.

El primer que hem de tenir clar és que ha de estar separat de la resta. Aquests diners han d'estar reservats exclusivament per al fons d'emergència, no es poden utilitzar per a res més.

En segon lloc, ha de estar dipositat en actius lliures de risc. En realitat el risc zero no existeix, però per conveniència es parla de lliure de risc quan el risc és gairebé inexistent.

I, per últim, ha de estar en actius amb molta liquiditat. Això vol dir que puguem disposar lliurement dels nostres diners amb la màxima rapidesa i facilitat.

Tenint en compte les condicions anteriors, les millors opcions són els comptes corrents (o comptes d'estalvis) i, també, els dipòsits bancaris (sempre que la seva cancel·lació pugui ser immediata i sense cap tipus de comissió). Suposadament, qualsevol quantitat per sota del 100.000 € (per persona i entitat financera) està garantida pel FGD.

Per acabar l'entrada, i afegir una mica de polèmica, vull mencionar que alguns inversors consideren que no ens cal cap fons d'emergència si ja tenim una posició significativa de la nostra cartera en efectiu. Per exemple, Harry Browne, el creador de la cartera permanent, com la seva cartera ja inclou un 25% del capital per a l'efectiu (en el seu cas, creia que el deute públic a molt curt plaç era més segur que els dipòsits o els comptes corrents), no considerava necessari destinar més efectiu a crear un fons d'emergència.

Espero que us hagi agradat l'entrada, si creieu que pot ser útil als inversors (o potencials inversors) principiants, si us plau compartiu-la a les vostres xarxes socials.