Els criteris ESG: és possible invertir d'una manera socialment responsable?

Moltes persones recelen de la inversió (parlo sobretot de la inversió en renda variable) argumentant que les empreses només busquen maximitzar els seus beneficis, tot sovint sense tenir en compte cap criteri ambiental, social o ètic.  En aquesta entrada no debatré sobre si aquesta afirmació és certa, falsa o si s'hauria de matisar. En qualsevol cas, el que sembla evident és que cada vegada hi ha més persones que qüestionen les pràctiques que segueixen algunes empreses per tal de guanyar diners. És a dir, cada vegada hi ha més inversors (o potencials inversors) socialment responsables.

Afortunadament, per a tots aquests inversors socialment responsables existeix una manera més o menys objectiva d'invertir d'acord amb la seva consciència: els criteris ESG. Ja sigui degut a una major conscienciació dels inversors, a la recerca d'una rendibilitat superior a la mitja del mercat, a que la inversió socialment responsable és la darrera moda o a una barreja dels motius anteriors; la inversió mitjançant criteris ESG està experimentant un auge molt significatiu.

Els criteris ESG (Environment, Social & Governance) fan referència als factors ambientals, socials i de govern corporatiu

Però, en primer lloc, què són els criteris ESG? Doncs ESG simplement són unes sigles que es corresponen amb les paraules Environment, Social i Governance (≈ medi ambient, social i govern corporatiu). Per tant, els criteris ESG avaluen quines són les polítiques d'empresa, i quin impacte tenen, en relació amb factors ambientals, socials i de govern corporatiu.

A vegades, en comptes d'usar les sigles ESG per a referir-nos a aquesta estratègia d'inversió s'utilitzen les sigles ISR (inversió socialment responsable) o, en anglès, SRI (socially responsible investing).

Els criteris ESG inclouen l'ús de recursos, la contaminació, els residus produïts, el respecte dels drets humans, el tracte als treballadors, la transparència, les bones pràctiques empresarials, etc.

Tot i que la idea general dels criteris ESG i la ISR és bastant intuïtiva, a continuació enumeraré alguns exemples concrets dels aspectes que tenen en compte:

• Environment: aquest apartat té en compte l'eficiència en l'ús de recursos (com l'energia o l'aigua), la contaminació (atmosfèrica, del sòl, dels rius o aqüífers, etc.), els residus produïts, l'impacte sobre entorns naturals (destrucció d'espais protegits, desforestació, etc.) o els drets dels animals (a la indústria alimentaria, farmacèutica o cosmètica)
• Social: aquest apartat inclou el respecte dels drets humans, de la diversitat i dels drets dels treballadors, així com l'atenció al consumidor, el tracte just als seus proveïdors i l'impacte sobre el conjunt de la societat
• Governance: per últim, aquí s'inclouria la transparència i les bones pràctiques empresarials, destinades a evitar conflictes d'interès, fraus comptables, corrupció o suborns

Els criteris ESG es poden utilitzar directament com a criteris excloents, com a criteris de selecció  o preponderar la cartera d'inversió en funció de la puntuació ESG

Per a avaluar les polítiques d'una determinada empresa, i l'impacte de la seva activitat en relació amb els aspectes anteriorment enumerats, podem recórrer al nostre propi anàlisi o confiar en el d'un tercer. Així podrem obtenir una avaluació més o menys objectiva, depenent del mètode utilitzat, fins i tot podem atorgar una puntuació ESG concreta a la sostenibilitat d'una empresa.

La manera més senzilla d'utilitzar els criteris ESG es utilitzar-los directament com a criteris excloents. Podem excloure les empreses que no superin una puntuació mínima o, directament, excloure aquelles que tinguin un impacte negatiu evident sobre el medi ambient o la societat. És habitual excloure directament a les empreses de determinats sectors com la fabricació d'armes, la producció de tabac o alcohol, els jocs d'atzar, la industria petroliera o la generació d'energia mitjançant combustibles fòssils, per citar alguns exemples.

Un enfocament oposat seria seleccionar només aquelles empreses amb una determinada puntuació o amb un impacte positiu evident sobre el medi ambient o la societat. És a dir, utilitzar els criteris ESG com a criteris de selecció. Aquesta opció habitualment inclou empreses de determinats sectors com la producció d'energia mitjançant energies renovables, el reciclatge de residus, el tractament d'aigües, l'educació o la inclusió social.

Una altra opció seria preponderar la cartera d'inversió en funció dels criteris ESG. Per a fer-ho, és indispensable comptar amb un mètode (propi o d'un tercer) per a obtenir una puntuació ESG concreta i objectiva. Les accions d'empreses amb millor puntuació tindrien un major pes a la cartera, just al contrari que les empreses amb pitjor puntuació.

Cap de les opcions per a avaluar els criteris ESG és completament objectiva

De manera habitual, quan existeix demanda d'alguna cosa (en aquest cas, d'inversió socialment responsable), sempre acaba apareixent la oferta corresponent per a satisfer-la (en aquest cas, parlem de mètodes per a calcular la puntuació ESG, índexs amb criteris ESG i fons/ETFs que utilitzen diferents criteris ESG).

Malauradament, cap de les opcions (mètodes propis o de tercers, índexs o fons/ETF) és completament objectiva a l'hora d'avaluar amb criteris ESG les polítiques i l'impacte de l'activitat de les empreses.

Un exemple és l'energia nuclear. La majoria de mètodes, índexs i fons d'inversió exclouen les empreses que s'hi dediquen. Ara bé, és un mètode de generació d'energia que no contamina l'aire ni l'aigua. Tot i que produeix residus radioactius, el seu volum és molt reduït en comparació amb la quantitat d'energia produïda i existeixen opcions per al seu emmagatzematge segur (a més a més, els reactors són cada cop més eficients i generen una quantitat de residus d'alta activitat molt menor). Per tant, alguns consideren que el seu impacte sobre el medi ambient és positiu, mentre que altres no tenen la mateixa opinió.

Podem triar les empreses nosaltres mateixos, delegar en un fons de gestió activa o utilitzar un fons de gestió passiva o un ETF  

Això, però, no implica que haguem de descartar aquesta estratègia d'inversió, simplement ho hem de tenir em compte i triar com implementar-la segons la nostra consciencia social.

Podem fer el nostre propi anàlisis i triar les empreses nosaltres mateixos en base als nostres propis criteris ESG. També podem delegar en algun fons d'inversió de gestió activa que incorpori criteris ESG, informant-nos prèviament sobre la seva política d'inversió. O podem replicar un índex ESG mitjançant un fons de gestió passiva o un ETF.

Els principals proveïdors d'índexs, com MSCI o S&P, també elaboren una versió dels seus índexs més coneguts. Així, tenim l'index S&P500 i la seva versió socialment responsable S&P500 ESG o l'índex MSCI World i les seves diverses versions socialment responsables MSCI World ISR, ESG Screened, ESG Enhanced Focus, etc. (com veieu, això dels índexs potser donaria per a varies entrades...).

També és habitual invertir a través de fons o ETFs centrats en determinats sectors que tinguin la consideració de socialment responsables (l'exemple més evident són les energies renovables).

A continuació enumero alguns exemples de fons, accessibles als inversors particulars a través de les principals entitats comercialitzadores de fons, que poden ser interessants per als inversors socialment responsables:

• DPAM INVEST B - Equities NewGems Sustainable (BE0946564383)
• BMO Responsible Global Equity (LU1890813915)
• Nordea 1 - Global Climate and Environment Fund (LU0348926287)
• Schroder ISF Global Climate Change (LU0302446645)
• BlackRock Global Funds - Sustainable Energy Fund (LU0171289902)

Una eina que pot ser útil per a l'avaluació de fons d'inversió és la puntuació ESG que ens proporciona la pàgina web de Morningstar. Aquí teniu un exemple de la informació que hi podem trobar (he utilitzat el fons de DPAM Invest com a exemple):

Altres inversors inverteixen segons criteris ESG buscant retorns superiors a la mitja del mercat

La inversió segons criteris ESG no atrau només als inversors socialment responsables. Com deia a l'inici de l'entrada, el creixement d'aquesta estratègia de gestió també es fonamenta en que molts inversors perceben que la inversió sostenibles pot tenir un retorn potencial superior al del mercat en el seu conjunt.

Aquest retorn potencial teòric té, en gran part, la seva base en el que es coneix com a inversió en megatendències (una estratègia d'inversió sobre la que ja vaig parlar al blog: Megatendències: què són? com podem invertir-hi?). El que es busca es aprofitar-se del creixement de les empreses i sectors que, teòricament, es veuran beneficiats pels grans canvis que s'estan produint o es produiran en un futur pròxim.

Aquestes retorns potencials s'han materialitzat els darrers anys? Veiem-ho amb una gràfica:

Podem veure que la rendibilitat del MSCI World ESG Enhanced Focus ha sigut lleugerament superior a la del MSCI World "a seques", amb una volatilitat similar. Altres comparacions donen rendibilitats similars (lleugerament superiors en la majoria de casos, però també lleugerament inferiors en determinats casos).  Potser esperàveu veure-hi una tendència més clara? Malauradament, en el món de la inversió no acostumen a haver gaires certeses.

Si escurcem la línia temporal de la gràfica i ens fixem només el passat més recent, l'avantatge de la inversió ESG sobre la inversió NO ESG és una mica més marcada. Però, sobretot, les majors diferències les trobem quan fem comparacions entre alguns sectors socialment responsables (com les energies renovables, on les cotitzacions s'han disparat darrerament) i altres sectors habitualment exclosos segons els criteris ESG (tot allò relacionat amb el petroli i els combustibles fòssils, com l'extracció, el transport o la generació d'energia). Evidentment, els resultats del passat recent no tenen perquè repetir-se en els propers anys, encara que puguem pensar que hi ha una marcada tendència vers les energies renovables.

En resum, existeix una manera d'invertir socialment responsable, que (segons alguns inversors) podria oferir un retorns molt atractius en el futur. Espero que aquesta entrada hagi pogut servir per a apropar la inversió a totes aquelles persones que en recelin degut a les seves conviccions personals.

I si ja coneixíeu els criteris ESG i la ISR, voleu compartir les vostres opinions i experiència? heu incorporat la ISR a les vostres carteres? per responsabilitat social, per què creieu que pot oferir una rendibilitat atractiva o per ambdós motius?